Una vida sota la flama

Després d’haver llegit dues grandíssimes novel.les com El nom de la rosa i El pèndol de Foucault, un sempre espera que la següent novel.la que publiqui Umberto Eco arribi a les cotes marcades per aquelles dues. Ni la desconcertant L’illa del dia abans ni Baudolino satisfan aquestes expectatives, per bé que són, sens dubte, molt bones novel.les.

Amb la darrera, La misteriosa flama de la Reina Loana, passa una mica el mateix. Al principi la narració flueix bé i apunta bones possibilitats de cara a les cent-cinquanta pàgines següents. Però quan la trama porta el personatge central, l’amnèsic Gianbattista Bodoni, de sobrenom Yambo, a la casa de camp on va viure la seva infantesa amb l’objectiu de recuperar el fil de la seva memòria per mediació del contacte amb els objectes del seu passat (discos, quaderns escolars, còmics, llibres), el tempo de l’obra entra en una ralentització considerable. És el moment en què fa la sensació que Umberto Eco, deliberadament, deixa d’escriure pel lector i es posa a escriure per a ell, volent d’alguna manera reescriure el seu propi passat, com volent fixar per a la posteritat la història de les seves vivències de nen i d’adol.lescent tot destil.lant-ne els elements sentimentals. És el moment crític de la novel.la. L’exhaustiva exposició de material gràfic, literari, i sonor pot desactivar l’interès del lector que no comparteixi experiències biogràfiques similars a les de l’autor. Tot i així, en aquesta part Eco és capaç de traçar un fil que porta des de l’auge del feixisme de Mussolini fins a la desfeta d’aquest.

I superada aquesta fase, comença la part vibrant. Per un fet fortuït, la memòria de Yambo es reactiva, i la història del seu passat es reconstrueix, oferint-nos l’espectacular episodi del Vallone, que per si sol justifica les angúnies que es puguin haver passat en fases anteriors.

I de camí cap al final, doncs bé, segurament algunes expectatives queden frustrades. Queden molt desdibuixades les històries de Sibil.la i Lila Saba, que semblava que havien de convergir, però queden en el que queden. Fins i tot el tercer personatge femení, Paola, la dona de Yambo, queda apartada del nucli d’interès bàsic.

Sigui com sigui, al final, tots els personatges arriben a emocionar, prova un cop més que Eco no solament posseix un intel.lecte formidable i una erudició descomunal, sinó una sensibilitat literària inqüestionable.

Il.luminats per la flama que reviu els morts, els records d’una vida queden rescatats, fixats, positivats per sempre més, potser perquè escriure és una manera de perviure.

Anuncis

10 thoughts on “Una vida sota la flama

  1. Bon dia Jaume,

    Primer de tot enhorabona per aquesta nova aventura on-line!! Realment m’ha encantat tot el que he llegit, així que t’animo a mantenir a la teva clientela (al menys a mi) fidel a la pantalla.

    Sobre la darrera novel·la del Prof.Eco, tenim una opinió molt similar, llàstima que no recordi amb precissió els passatges que comentes. Simplement la vaig llegir però no em va cautivar con les altres, i és que ‘El Péndulo… es mucho Péndulo’. Jo vaig trobar de les dues menors: La Illa del dia abans i Baudolino, la primera molt rica en detalls i la segona divertidíssima, amb el detall d’una possible hipòtesi sobre l’arribada dels cossos dels mags d’orient a Colònia… una mica el mateix que fa a El nom de la Rosa amb la desaparició del 2on llibre de la Poètica d’Aristòtil.

    De totes maneres espero amb moltes ganes que ens torni a sorprendre.

    Una abraçada i fins molt aviat.

    — Toni —

  2. Per el que expliques, escriure també és una manera de dedicar-se un “momento Diva”…

    Gràcies per la crítica, sempre és més fácil si t’ajuden a triar.

  3. Hola, Jaume!! quina ilu m’ha fet llegir-te..Espero que et recordis de mi. Només dir-te que fa més de 10 anys que no ens veiem, que vas ser dels meus preferits i que Posa’t una creu, diem-ho ja, no tenia futur. Però conservo la guitarra..por los viejos tiempos. ;-). Et deixo un petit blog que tinc.

    Petons! ( et seguiré llegint, ànims! )

  4. Anna, gràcies pel compliment. A tu també et recordo amb predilecció. No et limitis a conservar la guitarra… Toca-la!
    Un petó. Et llegiré.
    PD: Per cert, encara dibuixes? ho feies molt bé…

  5. Si Jaume, justament per aquí. El “xibato” de WP m’ha avisa’t i he vingut a veure que deies… i ja veus, m’he vist ficada en mig d’una conversa privada que alimentarà la meva imaginació durant aquesta setmana. A veure, què et toca? Profe?…Music?… com sempre et recordo que no vull saber qui ets, ja se qui ets! Aquesta setmana ets un profe de música. Com sempre també, se el que em contestaràs, però què vols fer-hi? Quan la personalitat de l’autor transcendeix per sobre el que escriu i esdevé un personatje en si, més interessant que els altres… deixa’t adorar una miqueta per els teus fans…, què n’ets de pesat!!
    😛

  6. Siono:
    Així que ja saps el que et contestaré… doncs així m’estalvio tecles.
    Profe de música… sí, magrada.
    Adoració per part de les fans… m’encanta!!!!
    Admetem-ho: sense un punt d’exhibicionisme no estariem aquí a la xarxa creant realitats paral.leles, oi?
    Jo a tu també et tinc sota un perfil, i a vagades em pregunto quin grau de coincidència hi pot haber amb la realitat.
    Seguiràs venint?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s