ETA i l’electoralisme de Rajoy

Els atemptats de l’onze de setembre a Nova York i Washington van significar l’entrada en escena d’una forma nova de terrorisme: a escala massiva i amb elements suïcides. El nou mil.leni ens portava un nou terrorisme, mediàtic i global. A partir d’aquell moment els mètodes de bandes com ETA quedaven obsolets, relegats a la categoría de “terrorisme de baixa intensitat.”

Des d’aquells fets, tot occident actua com un bloc a l’hora de vigilar i perseguir qualsevol mínim indici d’activitat violenta organitzada. França ja no és el paradís del comando. Tothom vigila el llop, i el primer de caure és el teixó.

Sembla que ETA té el final escrit, però pot ser un final llarg i farragós. Els està costant molt, però l’orgull els porta a resistir. No aixequen cap. Són quatre. Inexperts i desprotegits. Però bé, quatre etarres poden representar quatre batallons. Mentre un d’ells pinta amb esprai un “Gora ETA” a qualsevol paret, la mística de l’alliberament nacional segueix viva; mentre l’altre redacta cartes d’extorsió, continua la por. Mentre els altres dos disparen contra qui els sigui més fàcil on els vingui més de pas, el drama continua.

No es rendiran. Disfressaran d’orgull gudari la seva incapacitat de fer una altra cosa que no sigui viure de la professió de violent. Justificaran la seva pervivència recorrent a la demagògia habitual, a les falàcies de sempre, al victimisme i al cinisme de fer responsables els altres de les seves brutalitats. Exigiran preu polític a la seva rendició -bé, ells en diran “desarmament.” Sense adonar-se que el principal fre al seu objectiu polític és la seva pistola.

La cosa pot anar per llarg, però els fets són els fets: els comandos van caient. Avui mateix s’han produit detencions importants a França.

A propòsit d’aquestes detencions, Mariano Rajoy ha felicitat els cossos de seguretat de l’estat. I ha afegit que ETA només estarà disposada a abandonar quan se li doni el que demana. Fins aquí tot força obvi. Però, quin era el sentit de tal obvietat? Doncs bé: seguidament advertia al president del govern espanyol que això és el que no ha de fer mai: fer concessions polítiques a ETA. Hàbilment, en definitiva, estava llançant el seu missatge electoral: Zapatero és un home procliu a parlar amb els terroristes. Ho ha fet, i pot tornar a fer-ho. Ell, en canvi, si fos president, no ho faria mai. Missatge subtil, cert, però s’evidencia que un cop més el PP utilitza el problema del terrorisme d’ETA pel propi interès partidista.

I el cas és que sense parlar amb els terroristes no hi ha solució al problema. S’hi ha de parlar, tothom ho sap. Per convence’ls que no té sentit que continuin existint. No vull dir que sigui fàcil, però ha d’existir algú amb capacitat per fer-ho, i aquest algú, qui sigui, no pot esperar més a tornar-ho a intentar.

 

Anuncis

6 thoughts on “ETA i l’electoralisme de Rajoy

  1. Dius que tothom sap que s’ha de parlar amb els terroristes. Jo no estic gaire convençuda de que el diàleg sigui viable, ni ara, ni en un futur més o menys immediat.

    De llarg coneixem les exigències de la banda i encara que a algú l’hi pugui semblar que una negociació es pot dur a terme, crec que l’estructura i la seva política interna actual no permeten creure que se’ls pot convèncer de res i molt menys de que han perdut els motius de la seva existència.

    Et diré un secret i si ho xerres, negaré haber-ho dit però fa molt de temps que em volta per el cap que s’està monopolitzant massa l’idea d’unes negociacions de caire polític, oblidant que la major part de l’estructura de l’organització funciona com una societat empresarial. Sí, un negoci. De mercenaris o com l’hi vulguis dir però un negoci al cap i a la fi, amb les seves fonts de financiació a les que els hi demanem que renunciïn, amb les xarxes de captació de nous “treballadors”, subministres, departament legal, de publicitat i màrqueting…

    Val, potser sona a autèntica bajanada però tant parlar del “Marco del Estado de Derecho” i no pensem una cosa tan ridícula com que els hi estem demanant que es quedin voluntàriament a l’atur perque ens limitem a la base d’una ideología que ens diuen que senten… Els hi volem expropiar la paradeta… De veritat ho negociem des de la perspectiva adequada?

  2. Siono: Tens part de raó; el modus vivendi no s’abandona així com així. Per tant potser el que cal és fer de poli bo i insinuar que si el pistoler entrega la pistola el gest pot ser valorat. És una situació complexa,gens fàcil de gestionar, però amb electoralistes buscant treure profit del problema i sense que els actors claus es mullin no s’avançarà. No es poden fer concessions polítiques, però s’han de fer concessions. Com s’allibera, sinó, un avió ple d’ostatges? Amb qui es negocia?

  3. El teu exemple és indiscutible. Vull dir que estic conforme. Però potser no tenim que alliberar un avió, potser el que tenim que negociar son els termes de dissolució d’una empresa multinacional. Fins i tot caldrien encara més concessions, però es que ens limitem a la deposició de les armes i declaracions i etc. No he sentit parlar, durant la última treva, dels interessos econòmics de la banda a l’estranger, ni de les seves propietats … no se si m’explico.

  4. Dissolgui l’empresa. Vostè, amb aquesta empresa contaminant només generarà deutes i perdues. Dissolgui-la, no veu que no hi guanyarà mai més ni un euro? deixi de contaminar. Li garenteixo que si la dissol no li posaré trabes perquè pugui trobar feina en una altra empresa, del sector que sigui. Abans haurà de pagar unes multes, és clar, però d’això ja n’aniríem parlant. (M’explico? pel que fa al finançament: estan ofegats. Perquè se’ls trinca amb tanta facilitat, recentment? perquè no fan més que sapastrades? no tenen cash. Des de l’11S el finançament terrorista està sota un control molt fort.A més, es veu que tenen un talp a dintre que enriu-te’n del Lobo. En fi, potser sóc massa optimista, però estan acabats, sinó demà demapassat ho hauran de deixar córrer i acceptar les condicions de l’Estat.

  5. Molt bo. Tan de bo tinguis raó. Arribats a aquest punt, penso en dues coses més. 1.-Tal i com tu dius, no tenim negociadors eficients (Ni al PP, ni al PSOE)i 2.- Tampoc podem estar gaire segurs de que la sensació que tenim de que estan acabats , no vingui dada per una manipul.lació partidista dels mitjans de comunicació… en fi, Gràcies per la xerrada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s