Keith Jarrett, persona i personatge

Keith Jarret és un pianista d’èlite, referent per a milers de músics de tot el món, pianistes i no pianistes. És una de les figures més importants del jazz modern i segurament del jazz de tots els temps.

Des de fa molts anys l’acompanyen el contrabaixista Gary Peacock i el baterista Jack De Johnette, que al seu torn són dos veritables talents. Aquest tres músics fa més de vint anys que quan pugen a l’escenari simplement toquen el que els surt i els ve de gust, tant si són standards dels de sempre com si és música a seques, inclassificable sota etiquetes convencionals.

Keith Jarrett és un músic de reaccions imprevisibles i dràstiques. A mig concert pot aixecar-se del piano i clavar una bronca al públic d’aquelles de tamany monumental perquè a algú se li ha disparat un flash o algú està tussint més del compte. O pot exigir la presència d’un operari perquè el piano no està perfectament anivellat.

Veure’l tocar és un espectacle: aixeca el cul del piano, recita les línies melòdiques amb una mena de sorollets tipus ti-ti-ti-ti-ti, a vegades deixa anar crits de plaer com si el piano li estigués fent una fel.lació.

La seva música és plena de moments absolutament inesperats, màgics, inimaginables i al mateix temps senzills i obvis, valgui la contradicció.

Té una obra, grabada fa molts anys, quan encara era jove (ara en té seixanta-i-alguns) que és de referència: The Köln Concert. L’any 75, a Colònia, va oferir un concert que va consistir en una interpretació totalment lliure que va durar unes dues hores. Es va enregistrar en un àlbum en doble vinil. Amb els anys s’ha fet mític.

Proposo escoltar, als qui no coneguin Keith Jarrett, no pas les dues hores sinó la secció final del Köln Concert. És una secció amb unitat pròpia, bellíssima. Des de la publicació del disc una pila de gent l’ha tocat amb tota mena d’instruments: piano, guitarra, vibràfon, marimba, perquè de seguida els transcriptors professionals en van editar la partitura. Fins i tot algú li ha assignat un títol: “Memories of tomorrow”, publicada al llibre de partitures Real Book 1.

A mi em deixa de pedra pensar que una composició tan rodona li hagués sortit així, de sobte, a raig. O bé ja li rondava pel cap, o realment Jarrett ja era l’any 75 un talent fora del normal.

Per comoditat, podem recórrer a Youtube. En circulen vàries versions, molt bones, amb diferents instruments. Cap pel propi autor. La que m’ha convençut més és la d’un pianista anònim, que ell mateix confessa que amb els passatges ràpids s’ho ha hagut d’inventar una mica, però que a mi em sona fidelíssima a l’original.

La referència és Koln IIc – Koln Concert

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s