Salvació

Només sabia pensar en mode XXL. L’espai i el temps. La brevetat de la vida. La solitud d’un planeta blau enmig d’un univers-endevinalla que es pregunta i no s’endevina.

Pensant en gran, mai no vaig ser capaç de veure llàgrimes en la pluja ni rialles en el sol.

Fins que un dia, palplantat enmig d’una autopista d’abstraccions, amb la vida en perill d’atropellament, vaig notar una mà menuda que agafava la meva. Em va portar a veure les flors, les formigues, les libèlules. En un banc li vaig fer un petó a la seva galta de préssec, i el món primer va liquar-se i després es va centrifugar, i quan tot es va recompondre se m’aparegué, nimfa bellament nua sobre un llit blanc i desfet.

-Has fet l’amor amb mi -va dir-me.

Però ja no hi era. La seva esquena de vi, oliva i blat fou la darrera visió que vaig tenir d’ella. M’havia deixat dues coses: un peu encadenat a la terra, a l’humus bàsic, per sempre més, junt amb el desig de veure-la tornar.

(Inspirat en Maya, de Jostein Gaarder i en la pel.lícula Las partículas elementales, d’Oskar Roehler)

Anuncis

2 thoughts on “Salvació

  1. Soc una gran seguidora de Jostein Gaarder. Ningú com ell et transporta a un mon tan meravellós, ple de fresques sensacions, en definitiva, al mon dels sentits.
    M’agrada com escrius.

  2. Hi ha cops que necessites una petita lletra blanca sobre fons negre per a que algú et recordi tots els colors que hi ha al voltant.

    I el que et dic sempre … que m’agrada molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s