Maya

Maya és un concepte filosòfic oriental. Designa el moment en què la consciència supera la seva individualitat i passa a fondre’s amb la diversitat que l’envolta. Consisteix a diluir el jo en el tot.

Aquest concepte dóna títol a una novel·la de l’escriptor noruec Jostein Gaarder, conegut i celebrat per El món de Sofia, obra que figura entre els èxits de vendes més espectaculars dels darrers anys (només a Alemanya se’n van vendre, recent publicada, més d’un milió d’exemplars). Doncs bé, Maya, publicada després de El món de Sofia, és també una novel.la remarcable.

Maya narra l’experiència personal del biòleg noruec Frank Andersen -personatge central i primer narrador- a l’illa de Taveuni (Illes Fidji) i a Espanya, (Madrid, Barcelona i sobretot Sevilla). La relació que Frank establirà amb els altres tres personatges principals, Ana, José i John, farà que la seva vida faci un tomb inesperat, un gir que li permetrà recuperar part d’un passat que creia definitivament perdut.

El context intel·lectual en què es desenvolupa la història és, com en totes les obres de Gaarder, el de la reflexió filosòfica, i concretament, el tema de fons és el del paper de l’ésser humà en el planeta Terra. Igual que en les altres novel·les de l’autor noruec (Los niños de Sukhavati, La joven de las Naranjas, L’enigma del solitari, la pròpia El món de Sofia, per citar-ne algunes) se’ns presenta la vida humana com un sorprenent conte en què els personatges, o sigui els humans, podem prendre consciència de la nostra condició i mirar-nos “des de dalt”, des de la perspectiva de la mà creadora. D’aquesta manera podem ser, tal i com li agrada dir-ho a l’autor, “l’ull de l’univers que es mira a si mateix.”

En concret, Maya ens posa cara a cara amb qüestions com ara la finitud de l’existència, el sentit de la realitat, l’angoixa de saber-nos éssers finits. A més, Gaarder aportarà en aquesta novel·la moltes dades sobre l’evolució de l’univers i de les espècies vives. Constantment ens farà veure com els homes tenim parentiu amb tots els nostres ancestres animals que per algun motiu van quedar aturats en la cursa evolutiva. I d’aquesta manera evidenciarà la rotunda joventut dels humans com a espècie, si contem el temps que ha transcorregut entre l’aparició del cosmos (amb el big bang) i el recentíssim adveniment de l’humà com a criatura conscient.

I a l’entorn d’aquestes qüestions, Gaarder desplega els seus amplis recursos litararis, enormement imaginatius i estimulants, sempre originals i fascinants. A Maya no hi falten els elements típics del seu univers literari: els nans, els jocs de cartes, les històries dins d’altres històries, els jocs de referències… tot d’ingredients saborosos per cuinar una obra ben equilibrada, on filosofia i literatura es fonen i es potencien recíprocament.

Parlant de recursos, a Maya el punt de màxima originalitat, el punt de màxima generació d’expectatives, gira a l’entorn de l’extraordinaria semblança física entre el personatge de la ballarina de flamenc Ana María Maya i la model que apareix pintada als quadres de Goya La maja desnuda i La maja vestida, dues obres creades tres-cents anys abans de les dates en què transcorre l’acció. La resolució de l’enigma vindrà de la mà d’un recurs també molt propi de Jostein Gaarder, que és el d’esborrar els límits entre la realitat verosímil i la fantasia inverosímil. Però donada la càrrega d’originalitat utilitzada en el recurs, el resultat no decep.

El to general de Maya és d’optimisme davant la vida; potser el final resulta un pèl ensucrat -malgrat el contrapunt més amarg de la història de John Spooke, el segon narrador. Altres obres de Jostein Gaarder tenen un punt més dur, més punyent, per bé que sempre en destaca el cant a la màgia de viure, la invitació a la bellesa, sempre present si se sap buscar i descobrir.

 

Advertisements

22 thoughts on “Maya

  1. Ufff, menudo… Date una vuelta por salvadorsostres.com y fliparás con lo del charnego. Está en catalán, pero seguro que lo captarás rápidamente. Terror del bueno.

  2. Ya lo he visto, Sir Alsen. El blog de este pájaro da auténtico terror, ¿a que sí? Verguenza nos da a muchos catalanes tener que ver semejantes memeces, obtusidades, cinismos y xenofobias. Aún estamos así. Por suerte son minoría y pronto se ahogarán en su propia bilis. O eso espero.Un abrazo.

  3. Tornant al tema “Maya”… veus com ja ho deia jo que ets profe de Filo. Bé, i sent més seriosos… després de llegir, de fet el vaig engolir per temes escolars, “El mundo de Sofia” vaig tenir dues reaccions. La primera era la de “jo en vull més” i crec recordar que vaig trobar aquest llibre com si fos una continuació natural si m’havia agradat el de Sofia. La segona, no sé si per ordre cronològic, va ser la de voler tornar-me’l a llegir. Sí, l’havia hagut d’engolir tan ràpid que no l’havia pogut pair bé i m’havia quedat amb les ganes de llegir-lo bé, a poc a poc, de poder sentir-me Sofia i anar pensant i descobrint els enigmes que poc a poc li apareixien. Fa uns mesos va arribar a les meves mans un petit gran prèstec-regal com va ser “La insoportable levedad del ser”, bé, encara no he trobat temps per a rellegir “El mundo de Sofia” ni contiuar amb “Maya” ni gaudir de “La insoportable levedad del ser”. Arribarà el seu moment, ho sé. Gràcies per l’avançament.

  4. Hola, Alegria.
    Bé, El Món de Sofia és un agran llibre. Personalment, crec que és millor com a novel.la, o sigui com a obra literària, que com a obra de filosofia, ja que com a tal la considero una obra merament divulgativa, destinada a captar adeptes a aquesta matèria (que ja és un objectiu lloable). Però com a novel.la és molt gran. Gaarder té una mestria especial a l’hora de desplegar les històries, i sempre és original, sempre sap sorprendre.
    Sobre “La insoportable levedad del ser” val a dir que també és una molt bona novel.la. Té un ritme molt lliure, jo diria que surt dels cànons convencionals, però al final convenç moltíssim. Bé, no sóc cap entès, només vull dir que a mi em va agradar moltíssim. Doncs res, a llegir. Gràcies a tu per la visita.

  5. Hola Jaume,

    Jo per culpa teva em vaig deixar captivar per l’imaginari del món de Sofia però no he seguit cap altre novel·la d’en Gaarder. Continues tenint aquesta virtut per encandil·lar i ara mateix em venen ganes de llegir Maya… tot i que haurà d’esperar al meu limbo literari personal, ja que hi ha molts a la pila.

    Una abraçada!!

    P.S. He deixat uns dies els comentaris (que no la lectura fidel) de la teva bitàcora i ja veig que els teus lectors s’han convertit en legió i a més et foten canya… enhorabona!!!

  6. Toni, ara mateix em fas somriure perquè m’has fet recordar això del teu limbo literari. Recordo que sempre tenies una cua interminable de llibres per començar o mig començats, i pel que em dius veig que encara fas igual. I és que a certes edats ja és difícil que canviem, no?
    Si t’animes amb Maya vauràs que és de lectura més densa que El món de Sofia, i que les claus en el fons són les mateixes. Gaarder és molt repetitiu pel que fa a plantejaments, però té la gràcia d’explicar-te sempre el mateix amb històries diferents. Jo ara descansaré d’ell durant un temps. Em ve de gust un clàssic heavy, algun Tolstoi o Dostoievski, però no ho sé… O un Vázquez Montalbán, sempre suggerent. O perquè no, com recordaves tu fa uns dies, un Miguel Delibes. La literatura ajuda a viure. Tant de bo en aquest bloc hi hagués més “feedback” literari, però bé, ja estic content amb les aportacions dels que veniu, i més si com tu sou lectors fidels. En definitiva, és el que persegueix tothom que parla: ser escoltat.
    Ja t’hi trobava a faltar.
    PD: Després d’uns mesos a la blogsfera, m’estic començant a fer una idea sobre el món de les bitàcores. Seria interessant canviar impressions amb els que fa més temps que us moveu per aquests entorns bitacòrics…
    Una abraçadíssima

  7. Doncs aprofito l’ocasió per recomanar-te el següent llibre:

    Q de Luther Blisset, novel·la històrica de la Europa de la reforma i contra-reforma. A mi em va cautivar d’una manera impressionant. De Dostoievsky tenim Crimen y Castigo que l’he llegit farà vora d’un any i mig i el vaig trobar una obra mestre, però més curt i que t’agradarà tenim “El jugador”, amb aquesta opressió de fums industrials, carrers pels de fan i carruatges, trajes i barrets de copa, obrers entrant a les fàbriques… aquest ambient que té la novel·la del centre d’Europa i part de Russia, desde Kafka, Mann, Hesse… ah! la vella Europa.

    En fi… jo ara estic en paralel amb una biografia de Juli Cèsar (personatge que cada cop el trobo més arribista i antipàtic) i un llibre curiós i molt maco que es diu “Jonathan Strange i el Sr. Norrell” de Susanna Clarke… imagina que Umberto Eco vol escriure un llibre sobre màgia, segurament li sortiria això. També molt recomanable, un totxo, però molt bo, que t’atrapa.
    Et deixo que no vull acaparar més micròfon.
    Quan vulguis fem una xerradeta sobre la ombligo-esfera aquesta que ens envolta.
    Més abraçades

  8. Gairebé tots els llibres de Jostein Gaarder no tenen desperdici.Crec que he llegit tots els que ha publicat…i també he pensat rellegir-los gairebé tots.
    Però veig que anomenes Manuel Vázquez Montalban, pobret Manolo que ens va deixar al seu estimadíssim Bangkok…Doncs bé pels que tingueu interés fins el març hi ha una exposició a la segona planta del Palau Robert de Barcelona que ens parla dels diferents mons de Manuel Vázquez Montalban, el poeta , el cuiner , el novel.lista, el periodista……ben aviat aniré, segur que és molt interessant…i per suposat crec que el proper llibre que caigui a les meves mans serà seu 🙂 🙂 :)……

  9. Toni, gràcies per la recomanació. A aquest pas faràs que tots acabem amb uns “llimbs literaris” similars als teus.
    Cristina, estarem atents a l’exposició sobre Montalban, que pot ser molt interessant.
    Una abraçada a tots i gràcies per venir.

  10. Quan vaig descobrir que existia tot aquest moviment “activista” em va entusiasmar. Va ser de la ma del Manifiesto Hacker que vaig arribar a Q i a través d’internet a d’altres títols, a la Wu Ming Foundation i a la 0100101…puntorg… etc, etc. I és que a mi aquestes mogudes em semblen molt divertides.

    Os passo l’enllaç a una “peli” (The file that wouldn’t leave) perquè així som les tietes “Veiem bastant la tele i llegim relativament poc. Amb gustos musicals poc… com ho diria en Jaume… evolucionats?”. 😉

    http://0100101110101101.org/home/tftwl/movie.html

    No se com vas poder dir això …. Però si a mi els clàssics m’encanten!!! Precisament estic escoltant el CD de Babylon de la OST de Queer as Folk!!! Jajajajaja.

    Ah, i fes el que sigui per a que el Toni es quedi.

  11. Vaja, que no en vaig encertar ni una.
    Què és això del Babylon? “By the rivers of Babylon…” (ah, no, perdó)
    Sobre el Toni… i tant que vull que es quedi! Tot el que en puc dir són elogis de tipus intel.lectual, i si no fossim a internet us en faria una llista immensa d’elogis personals.

  12. Jo ho veig bé Jaume, segurament la Base de Dades de WordPress a fet un badall temporal… coses que passen. Per si de cas fer un backup del contingut, per si casca, el podries tornar a penjar tot de cop.

  13. Ah i per cert, gràcies pels compliments… tots exagerats, m’heu fet posar vermell electrònicament. Jaume, saps que malgrat fugides temporals i espaials, sempre estaré a prop…

  14. Això mateix t’anava a dir jo, que sembla que va perfecte amb explorer, firefox i flock… m’alegro que no hagi estat res. I sí, com diu en Toni, el wordpress badalla sovint. De tota manera, tu publiques copiant des de Word i tens els docs al teu disc dur i a més el theme no l’has modificat… Lo fotut és que perdries els meus ingeniosos comentaris i això sí seria una tragèdia…
    😛

  15. Una autèntica tragèdia… suposo que amb el que diu el Toni de fer un backup no perdria ni tan sols els comentaris (que són el que dóna gràcia al tema aquest ;))
    A veure si n’aprenc, for if the flies…
    I bé, gràcies per l’interès. Ens seguim veient, no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s