Vida eterna

Un home, pocs  minuts després  d’haver  mort en circumstàncies que ara  no  venen  al cas,  va tenir l’espectacular sorpresa de trobar-se cara a cara davant de Déu. Dic sorpresa perquè aquell home fou dels qui durant tota la seva vida  havia  cregut  fermament  en  la  inexistència  de  l’ésser  diví,  creença  que  manifestava  sense cap  mena de reserva davant de qui fos. Sovint anava més enllà i directament en negava l’existència. Un ateu empedreït, vaja.

Per això, en veure’s davant de l’ésser que tant sovint havia negat, no podia sortir de la seva perplexitat. I fins que Déu no el va interpel·lar un parell o tres de cops, no va ser capaç de reaccionar.

-Així que… existeixes?

-De vostè, si us plau -va dir Déu, amb to sec.

-Com vulgui. Ja veig que li agrada fer valer el seu estatus.

-Doncs sí, existeixo. I no entenc com vas…

-De vostè, si us plau. Exigeixo el mateix tracte -va interrompre’l l’home. Déu somrigué amb suficiència i continuà.

-Com et deia, no entenc com vas tenir tant de valor de negar-me. Que potser et crèies més sabi que tants i tants homes de bona fe, doctes i intel·ligents, que al llarg dels segles mai van tenir cap dubte sobre mi?

-Et refereixes als teus doctes i sabis homes d’església? Francament, no crec que els teus bisbes i cardenals i papes, tota la teva església en general, puguin ser presos com a referència ni exemple de res… Si encara et referissis a Jesús… Mira, si de debò hagués tingut un element raonable en què basar la meva creença possiblement hagués acabat creient, però realment mai no vas donar-me cap prova convincent. I la sensació que vam tenir molts era que no eres més que una invenció d’alguns homes per poder dominar a d’altres homes, per dir-ho ràpid.

-I no et semblaven prou autoritzades les veus de Descartes, Sant Tomàs d’Aquino, Sant Agustí, Maritain?

-No. A mi em convencien més Marx, Sartre, Nietzsche, Feuerbach, què vols que et digui. Jo no veia quina necessitat hi havia que existissis, el món podia funcionar perfectament sense tu. Per cert, si tu t’encarregaves del món, si realment estaves darrera del que passava n’hi ha per suspendre’t de sou i feina una bona temporada…

Déu es va mostrar lleugerament impacient, i va tallar aquella conversa que considerava una inútil disquisició intel·lectual.

-No tinc tot el dia per perdre discutint amb tu de filosofia barata. Anem per feina, i farem el repàs dels fets de la teva vida.

-Perdona, però de temps en tens tot el que vulguis i més. No estem ja en un marc temporal etern?

-El temps el faig anar com em dóna la gana, i ara calla i escolta. Repassem el que ha estat el teu pas pel món. Pel que sé, sempre vas regir-te pel principi del plaer. Vas contravenir normes morals importants. Vas donar-te a excessos. Vas renegar dels bons costums i de la tradició. Capgiraves tota moral sana i a sobre volies tenir raó quan algú et feia veure que transgredies massa límits. No és així?

-És així. Però sempre vaig intentar causar el mínim perjudici als altres. No sempre en vaig ser capaç, ho sé, però què hi farem, a vegades és inevitable. Sempre vaig intentar ser just i admetre les raons dels altres, acceptant les conseqüències de les meves accions. Mai vaig queixar-me, o vaig intentar queixar-me més aviat poc. En canvi, els teus sempre s’anaven queixant de tot i de tothom, i especialment dels que eren com jo. I sempre per enveja, n’estic convençut. L’enveja no és un dels pecats més greus, segons tu i els teus correligionaris?

La discussió va durar força. Al final, l’home es va despenjar amb una proposta per a Déu, una mena de pacte.

-Fem un tracte: ara que ja sé que existeixes tu em concedeixes una nova oportunitat al món terrenal i jo t’ho compenso portant una vida d’estricta observació dels teus valors i normes. Jo visc una segona vida -francament, no m’ha agradat morir- i jo dono fe de la teva inqüestionable existència per tot el món, per tot arreu per on passi i amb tothom amb qui parli. Què et sembla? Concedit?

Déu, visiblement molest, li va denegar la petició. Li digué que en qüestions tan serioses com aquella no hi havien segones oportunitats per a ningú. Que el que està fet ja està fet, i que si almenys, en els darrers moments de la vida hagués mostrat algun tipus de penediment, potser la sentència que podia caure-li seria més suau que la que li anava a caure llavors. Però l’home, en un gest d’audàcia, li va dir a Déu:

-Però que n’ets, d’ingenu… Que no veus que ho estàva dient de broma? Tu et penses que jo puc tenir cap interès a tornar allà baix i dur una vida diferent de la que he dut des del primer dia fins l’últim?

-Ets un arrogant, i aquesta arrogància la pagaràs -sentencià Déu.

I el va condemnar a cremar en el foc etern a màxima potència.

Però com que d’aquell home només en quedava l’ànima -el cos l’havien incinerat- i l’ànima és immaterial, aquell foc vitroceràmic no li causava cap dolor ni sofriment. Així que aquell home va disposar de tot un temps etern per recordar, rememorar, reviure la memòria d’una vida desacomplexada i divertida a més no poder. “Que me quiten lo bailao,” sovint es deia a sí mateix.

Tot s’ha de dir, però, que l’eternitat és molt llarga i que quan ja havia repassat per enèssima vegada la pel·lícula de la seva vida, s’apoderava d’ell una sensació d’avorriment monumental.

 

Anuncis

4 thoughts on “Vida eterna

  1. Això que li passa al final ja ho hauria d’haver entès en vida, molts cops fan més mal les agressions verbals que no pas les físiques.

    Per cert, vaig tenir una època en la que volia trobar a Déu. Però arribà el moment en que vaig raonar i no entenia el per què ho havia de fer mitjançant una persona de carn i ossos. És per això que vaig començar a tenir converses interiors amb persones molt properes, els meus propis Déus, aquells que en realitat sí m’escoltaven i em responien.

    Per cert, no solc anar a la recerca de l’errada, però n’hi ha una que em fa molt mal als ulls a la darrera línia del text 😉

    Bona diumenge1

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s