Mira’t

Ves enrera en el temps i mira’t. Ves enrera i pregunta’t si t’hauries imaginat veure’t on ets ara. En les tesitures en què ara estàs. Segurament mai no hauries dit que els teus companys de camí serien els que avui t’acompanyen, potser de la mà, potser en silenci. No hauries imaginat mai que el caminant anònim acceleraria el seu pas per venir a caminar al teu costat i fer-te somriure.

Mai no hauries imaginat el salze que ara deixes enrera, el cirerer florit que et perfuma, el riu calmat que corre a la dreta del pendent.

I no, tampoc no hauries pensat que justament aquell lladre seria el que t’assaltaria vilment i t’ho prendría tot, la bossa, la vida, l’alegria, el més d’abril. Ni hauries pensat que després d’hores i hores de camí, quan per fi entreveies la casa construida amb pedres nobles, amb xemeneia fumejant, amb olor de brasa i llençols nets, la casa estaria tancada, barrada, fosca, abandonada i hauries de seguir caminant sense remei.

Mai no hauries dit que aquestes serien les pors que et tormentarien, ni aquests els somnis que et farien brillar els ulls.

No hauries dit mai que després de ser dos ocells de foc sembrant tempestes ara serieu dos fills del sol en aquest desert.

Res, no hauries imaginat res del que et passa. No hauries dit mai que series el que ara ets.

Avui potser ho trobes normal. Però mira’t amb els ulls d’ahir: t’adonaràs que tot el que avui et passa és la teva història, la teva insòlita història.

I si algun dia has de mirar el teu demà des dels ulls d’avui , pensa ara com t’agradarà creure que la teva història haurà valgut la pena.

 

Anuncis

5 thoughts on “Mira’t

  1. Aclariment:
    He de confessar que hi ha unes frases del text que no són meves. Les que parlen dels ocells de foc i dels fills del sol. No, no són meves, però trobo que tenen tanta força i tanta bellesa que no he pogut evitar agafar-les prestades. Són de Gerard Quintana, i pertanyen a la cançó “Camins”.
    I tampoc és meu allò d’un més d’abril robat, però aquí no cal desvetllar-ne l’origen perquè és de domini públic, no?
    Salutacions a tothom, i gràcies per, malgrat tot, seguir venint.

  2. Caram! Home el problema sempre està en fer-se masses plans i després no seguir-los. Segurament el protagonista té una visió idil·lica del que vol que sigui el seu futur, però en el present no segueix el camí que s’ha marcat i només quan ja es passat s’adona que la seva línia anava per una altra banda… ¿On està l’error? ¿Quan fem plans que sabem que no podem complir? ¿Quan no tenim la disciplina per seguir el nostre propi camí? ¿o quan constantment ens penedim del que no hem fet perque vam escollir un altre via? Dificil de contestar, molt difícil…

  3. Alegria:
    Si més no, que tot plegat ens serveixi per aprendre. Possiblement és el més important que podem fer en aquest món.
    Toni:
    Sí que és difícil de contestar… Suposo la la pitjor sensació deu ser la de no haver seguit en certa direcció per por o manca de forces. Jo prefereixo la sensació del valent derrotat a la del covard. De les derrotes et pots recuperar. De la sensació de covardia no ho tinc tant clar.
    Que curiós… mentre escric això està sonant “Quién me ha robado el mes de abril” pel fil musical… sembla que en aquest univers tot té alguna mena d’extranya connexió.
    Una abraçada, companys, i a reveure.

  4. Hi ha un tema del Sabina que diu que los besos que mas queman son aquellos que no has dado (o alguna cosa semblant…) hi estic d’acord.
    Jo també crec que el valent sempre té les de guanyar.Tant si surt bé la seva aposta com si no, sempre li quedarà la sensació d’haber-ho viscut i, hagi anat com ell preveia o no, no tindrà l’amarg sabor de sentir-se covard ni sempre el dubte de com hauria sigut si haguès escollit aquella opció.
    No sé si m’explico!
    De totes maneres sempre acabem fent el que volem, qui no fa allò que vol segurament és que no ho vol prou.
    Les lletres del Sabina expliquen totat la nostra història, la persona està totalment descrita amb tots els seus estats d’ànim , en totes les seves fases, en tots els seus desitjos i malsons…és meravellòs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s