Miscel·lànea

Bloc?

 

Bloc” és la catalanització del terme anglès “blog”. Al seu torn, “blog” és l’abreviació del terme “weblog”, que ve a significar quelcom com ara “entrada en la xarxa”, donat que “web” és la “teranyina” imbricadíssima de connexions en el ciber-espai i “log” és el verb “entrar en el ciber-espai”. “Log” és l’abreviació de “logarithm”, element formal clau en el llenguatge digital. Complicat? Certament. Si algú té més coneixements sobre el tema, queda emplaçat a corregir el que cregui oportú, ja que jo, francament, d’anglès en sé molt poc i de logaritmes encara menys. Bé, per fer-ho senzill, un bloc és un lloc d’internet com aquest en què ara esteu.

Al meu amic Toni, comentador habitual d’aquest bloc, precisament no li agrada el terme “bloc”. Ell prefereix que fem servir termes que ja existeixin en les nostres llengües abans que fer servir paraules préstec o adaptacions. El problema és que a mi, el terme català “bitàcola”, que seria l’adequat per a traduir “blog”, no m’agrada. I mira que el que significa “bitàcola” sí que m’agrada, i força: és el quadern on el capità del vaixell anota les principals incidències de la navegació. La vida com a viatge, les atzaroses rutes en el mar, les vivències anotades en el diari d’abord, tot això… ho trobo bonic. Però “bitàcola” no m’agrada, ho sento. M’encantaria que es pogués dir “bitàcora”, com en castellà. Hi ha gent que ho diu, “bitàcora”, però normativament no és correcte. I què vols que et digui, sóc dels que encara pensa que en qüestió de llengües s’ha de ser escrupulós amb la normativa. Seguiré dient, sense gaire entusiasme, bloc.

 

Ombliguismo”

 

Seguim amb el tema dels blocs. I continuo referint-me al meu amic Toni. En el seu bloc hi té una entrada (“post”?) en què diu que la majoria de blocs que existeixen es tendeix a l’ “ombliguismo”, és a dir, a convertir les vivències de l’editor del bloc en centre d’interès únic i exclusiu. O sigui, a mirar-se el melic i descriure’l amb pèls i senyals. Doncs bé, sospito que darrerament he caigut en aquest defecte. Motiu? Crisi creativa. Em costa trobar històries interessants alienes a les meves pròpies vivències. Ja no sóc capaç, com abans, de generar textos de caràcter narratiu amb trama i personatges en què jo quedi situat com a mer espectador. I tot el que escric darrerament va massa tenyit de mi mateix, ja ho haureu notat. Derrerament és la meva pròpia ombra la que em dicta els textos i em fa córrer els dits pel teclat -molt còmode, per cert- d’aquest ordinador. I no me’n puc desempallegar… Què hi farem, tant de bo pugui tornar ben aviat a explicar històries com les de l’Alejandro Mileurista, el Desiderio Agradecido, o l’Alba Evanescente. Tinc mig perfilat un personatge nou, Alonso Comesopitas, però encara no sé què és el que li passarà a aquest pobre home.

Res, entre tant, sessions i més sessions d’ “ombliguismo”.

 

Orient

 

L’arbre més fort pot caure sota la força d’un vent que el sobrepassi en potència; però cap huracà arrencarà mai la flexible espiga.

Que la mà del músic no vulgui dominar la música. Que sigui la música qui domini la mà del músic.

Quan ho vols no ho tens. Quan no ho vols ho tens. No vulguis.

 

Occident

 

El càlcul projecta l’acció. L’acció per segueix el domini.

L’anàlisi es plasma en gèlids fulls de càlcul. El desig els crema tots sense cap contemplació.

Quan no voler és un acte de voluntat, no voler esdevé inútil.

 

Anuncis

4 thoughts on “Miscel·lànea

  1. Ui, de vegades jo dic més mentides i ficcions quan escric sobre mi que quan ho faig sobre personatges i accions en principi inventats… Així que jo aprofitaria la crisi creativa; que tota crisi és bona perquè sempre explota. Boom, primeres persones valentes no efectistes (complicat, però no impossible, espero).

  2. Doncs t’estic fent cas, Onclevania, però la font està seca seca… en fi, alguna cosa en treurem de tot això. Gràcies per la visita, un cop més.

  3. Coincideixo totalment amb tu: “bitàcora”, el mot en castellà sempre m’ha agradat molt més que el “normalitzat” en català. I una altra cosa, la font està seca? Ja, ja, ja els qui el coneixem senyor Jaume, sabem que això no és cert, el que passa que no ho deu trobar “prou bó”, m’equivoco?? Bon Any i un petó ben fort!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s