Potser eren dos

Va morir sol. Els amics li havien girat l’esquena. Tips que creure que faria l’esforç que li calia fer per sortir-se’n i veure’s sistemàticament enganyats, veient com l’únic que n’havien tret de creure-se’l un cop més era veure incrementat en uns quans centenars de dòlars més el saldo de deutes pendents. Trist final d’una vida dominada per dues grans addiccions, la bona, la sublim, la superior, sempre convisquent amb la destructiva, la invencible, la letal.

D’altres s’haurien deixat tallar un braç sencer per estar al seu costat, però mai s’hi van poder acostar del tot, mai van poder penetrar en la seva infranquejable zona íntima, la zona càlida, la cuina de les confidències i els silencis còmplices. Només van poder-se conformar amb l’immens orgull d’haver compartit amb ell taula de restaurant, hotel i escenari, aplaudiments i reconeixement, prestigi i glòria. Sí, que gran deu ser encara avui per a ells fer la vista enrera i poder-se veure en plè espiral de màgia, la màgia instantània d’aquells diàlegs de fusta i pell. Però que trist devia ser per a ells veure el seu geni patint i morint sol.

I va morir sol. Guardant per a sí allò que justificava renúncies tan grans, preus tan alts. Els qui el van aixecar de terra possiblement ni el coneixien. Potser eren dos. O més, no ho sé. Potser un forense i un agent ordinari de policia. Un d’ells potser li va extreure, sota la més estricta legalitat, l’agulla que li penjava de la vena. L’altre potser va tancar per sempre la tapa del seu piano.

 

(Música per al text: I will say goodbye, Bill Evans)

 

(Et recordo avui i no sé perquè, només ho intueixo. No vaig recordar-te ahir, sinó justament avui, per quelcom que no és casual, que mig se m’escapa, però no del tot.

I per cert, mentre escric això, que bella és la música de Chopin. Sí, segur que hi ha algú que mou els fils d’aquest univers, no pot ser casual que mentre escric sobre aquell a qui molts anomenaven el Chopin del jazz ara estigui sonant el piano romàntic del Chopin real. Però sobretot… com és possible, per favor, fer una música així? Amics, la bellesa és l’únic que ens salvarà.)

Anuncis

One thought on “Potser eren dos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s