Firmin

A vegades, quan recomanem, diem que la novel·la, la pel·lícula, l’obra en qüestió és tan i tan bona. I molts cops el que aconseguim és crear en qui ens escolta unes expectatives que després es veuen defraudades. Per això simplement diré, de Firmin, que és una novel·la que a mi m’ha agradat moltíssim.

El personatge central, Firmin, és una rata. Una rata que comença menjant llibres, més tard els llegeix, i finalment esdevé cent per cent humana. I com a criatura humana en un cos de rosegador -amb les limitacions que això comporta pel que fa a llenguatge i relació amb l’entorn- acaba sent una mirada sobre la realitat. Una mirada construida a partir de la intel·ligència, la sensibilitat i el bon cor.

La mirada de Firmin és, bàsicament, la mirada des del món interior d’algú que, conscient que mai tindrà una realitat plena, construeix la seva felicitat a partir de les històries dels altres. Per això Firmin viu en carn pròpia les històries que llegeix, així com les històries reals de persones reals, com el llibreter Norman Shine o com Jerry Magoon, l’escriptor indigent.

Ambdós personatges il·lustren el fracàs i la derrota, en el primer cas condicionada pels fets d’un destí inalterable i en el segón per les pròpies opcions preses davant la vida. I allà hi ha Firmin, vivint en carn pròpia els drames dels seus pseudo-congèneres, i vivint finalment el seu propi.

Amb tots dos personatges Firmin viu una especial relació d’admiració i estima, però el preu que pagarà per això serà alt: amb Norman coneixerà el dolor del rebuig, i amb Jerry el de la pèrdua. Especialment commovedora és la història que viu al costat del segon.

El teló de fons de tota l’obra és el procés de transformació urbanística d’una zona de Boston, la Plaça Skolay, procés que simbolitza el destí que plana inevitablement sobre tots.

Firmin no és una història alegre, sinó més aviat el contrari, però l’autor ha sabut imprimir tanta bellesa en la tristesa que el resultat és absolutament autèntic. Hi ha molta veritat en Firmin.

I és que aquesta novel·la diu molt de nosaltres, especialment dels amants de les històries, la literatura i els llibres. I amb Firmin potser aprendrem alguna cosa sobre com som i sobre com ens agradaria ser.

La recomano.

 

 

Anuncis

8 thoughts on “Firmin

  1. Avuí mateix he començat a llegir-la. No sé si m’agradarà o no, però de moment ja li tinc molt de carinyo al ratolinet de la portada.
    Volia agrair-vos als amants dels llibres aquesta mena de contagi virulent que patim els demés.
    He de confessar que si no fos pels amants de la lectura pot ser la lectura avuí dia seria un virus ja extingit.Em refereixo a la lectura de veritat.Gràcies a tots vosaltres. :);)

  2. La lletra… no ho sé, jo ho he fet com sempre i la plantilla me l’ha presentat així. A mi també m’agradada més l’altra, en propers posts intentaré que sigui com sempre, aquesta la trobo massa… “gorda”.
    I bé, estic segur que t’agradarà Firmin. Si més no, no et deixarà indiferent.
    Un petó.

  3. Hombreeeee!!!

    Ja trigaves en posar la teva resenya! M’alegro que t’hagi agradat… anem a per una altra?

    Kafka en la Orilla de Haruki Murakami.

    Mai havia llegit un autor japonés i és si més no sorprenent, te un estil molt directe de narrar que sorpren, estic al 55% del llibre, i es curiós com enganxa perque si t’explico l’historia em diràs que no és res de l’altre món, però suposo que es la forma com està explicat que m’ha fet que sigui un plaer llegir-lo.

    Però entre Firmin i aquest vaig tenir temps per gaudir d’un fabulós “La Sombra del Ciprés es Alargada” del mestre Delibes… tinc pendent escriure la resenya al blog, però és tan complicat de condensar tot el que hi ha en aquella obra en un parell de paràgrafs.

    En fi, una abraçada i fins molt aviat!

    — Toni —

  4. Toni, doncs un cop més prenc nota, perquè si em segueixes recomanant tan bé segur que gaudiré de les obres que esmentes. El que passa és que crec que trigaré a estar disponible per a noves obres, ja que entre mans tinc una novel.la de molta entiitat: “Crim i càstic”. De moment m’agrada.
    Doncs quan puguis escriu al teu bloc, que passaré a llegir-te. Per cert, la ressenya de Firmin m’ha agradat, la trobo molt… no sé, professional.
    Una abraçada

  5. MIRADA

    Mirar la realidad. Mirar el mundo. Mirar las cosas es estar en las cosas. Y según como miramos así estamos en ellas.
    Existe la mirada voraz, la que quiere las cosas, y queriendolas puede que acabe estrellándose contra su dura superficie, porque a veces la realidad es impenetrable y no se deja poseer. Es la mirada de la insatisfacción y muy a menudo del dolor.
    Existe también la mirada de la caricia. Es la mirada del que no quiere, no desea, solo obtiene, del mirar, la satisfacción de estar al lado de lo que nos rodea. Solo esto: estar al lado.
    Porque estar al lado no es tener, sino que te tengan.
    Y ser capaz de esto es ser capaz de mucho. Es ser capaz de lo mas elevado. Y no todo el mundo sabe. No todos sabemos. Creo que yo no sé.
    La mirada de la caricia. Aunque me cueste y no sea capaz, así creo que quiero mirar.

  6. Jaume, Dostoevsky sempre és un plaer de llegir i més aquesta novel·la que dius que tens entre mans. Jo la vaig llegir no farà gaire. potser uns 6 mesos i vaig disfrutat moltíssim; però és una altra història, una altra forma de fer literatura, Literatura amb majúscules. Dura, àspera, complexa, centre-europea.

    Espero les teves impressions.

    Una abraçada i cuida’t!!

    P.S: Hem de fer per veure’ns que fa vergonya, però jo pràcticament estic enfonsat de feina i mai trobo un moment, o estic massa ocupat o massa cansat. Prometo emmendar-me

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s