Notes disperses sobre la bondat

Fa uns dies vaig tenir una agradable conversa amb un amic. Una persona que té una meravellosa virtud: la clarividència. O sigui, la capacitat de veure clares coses i situacions que als altres ens poden semblar complexíssimes, misterioses, fosques. Hi ha ments així: ments que de forma molt ràpida saben situar en el lloc correcte cada element d’una situació problemàtica o compromesa. I a vegades els pot fallar la praxi, però el mapa bàsic se’l saben -i te’l saben- dibuixar la mar de bé. Aquest amic és així. Per això conversar amb ell és sempre interessant, enriquidor i divertit.

El dia a què em refereixo, en un moment de la conversa, va sortir el tema de les persones bones. Ell va remarcar que aquests dies la bondat és una qualitat que escasseja. Hi vaig estar d’acord. Dit d’una altra manera: és difícil trobar persones bones. Sí, tothom ho és de bo, ja ho sabem. Segur que pràcticament de tothom podem dir que “en el fons és bona persona”. Però trobar persones la bondat de les quals no l’hagis de trobar en el fons sinó en cada cosa que fan, que diuen, que els mou, és realment difícil.

Altra gent té l’habilitat d’instrumentalitzar les persones bones per al benefici propi. No són bons, obviament. Però per sort d’altres, encara que no siguin bons com els que més, saben tenir el respecte i el reconeixement per la bondat aliena.

Bondat… me l’estic imaginant com un escut d’un metall que brilla amb llum intensa, i que obliga als qui són davant a adoptar una postura reverencial. Si hi ha coses que mereixen el qualificatiu de sagrades, encara que siguin poques, la bondat és una d’elles.

Crec que algú bo potser es trobi amb entrebancs amb què no es troben altres que no ho són. Potser algú que és bo no sempre estarà alegre, però segur que li serà més fàcil que a ningú altre estar content i en pau amb ell mateix.

Conec gent bona. Molt bona. I sé que tenen un gran avantatge sobre la resta dels que correm per aquí, i és que com a persones bones mai seran, passi el que els passi, infeliços del tot.

 

 

 

Advertisements

5 thoughts on “Notes disperses sobre la bondat

  1. Crec que la bondat mai te la pots imaginar com un escut, encara que sigui d’un metall que brilla amb llum intensa.
    L’escut és una barrera impenetrable i la bondat sempre està oberta. Pot ser podria ser una d’aquelles portes medievals, grans, altes, de ferro forjat, però això si, sempre oberta.

  2. És que no m’he explicat bé: no em referia a escut com a element de protecció sinó com a símbol d’una cosa noble i superior. Crec que és això: representació simbòlica, com hagués pogut dir “figura”, “icona”, imatge… Òbviament, i estic d’acord amb tu, quelcom sempre obert, per descomptat.
    Una abraçada, Cristina

  3. La bondat si que sembla ser un valor en extinció, podríem fer que un virus ens contaminés de bondat a tota la humanitat. És que les coses serien tan fàcils si partíssim de la bondat de tothom, però no la del fons com dius tu, sinó la que hi ha a la superfície i l’interior.

  4. Estic d’acord amb la imatge de l’escud trobo que és molt bonica i pens a més, que la bondat, per desgràcia, sovint cal defensar-la i protegir-la per tal que pugui seguir sent això en essència, bondat. Crec que és com la font que fa rajar aigua, brolla mentre es cuida, es mima i es protegeix del brossam, en el moment que es descuida i es deixa desprotegida deixa de donar aigua.

    M’ha agradat el teu post. Ben cert és que la bondat no està massa de moda avui en dia. I cert és també, que sovint ser bo no dona més avantatge envers la vida si no tot el contrari. És per això que la bondat és vocacional absolutament perquè a vegades és gràcies a ella que ens enduem més “pals” que “regals”. Però bé….trob que val molt la pena ser fill/filla de la bondat perquè el que omple i aporta interiorment i espiritual no ho paga ni tot l’or del món ni res empíricament abastable.

    Aali. Que ja m’he enrotllat prou. jejeje

    Salut i sort!!

    Fins properament.

  5. En fi, que és difícil que no estiguem d’acord en tot el que hem dit sobre la bondat.
    Com diu l’Alegria, tot seria més fàcil si partíssim de la bondat de tothom. Potser cal pensar en què és el que paralitza l’expansió de la bondat, en termes generals. Deixem’ho per a més endavant.
    Jordanayantney, gràcies per la visita, el comentari i l’elogi. Espero que tornis i seguim parlant.
    Salutacions a tothom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s