Indiferent

 

Un cop més  s’ha fet de nit. No, no és  un  fet extraordinari.   Senzillament el planeta ha decidit no aturar la seva  inèrcia còsmica i fer una volta més sobre si mateix, sense  plantejar-se  massa com això  afectarà la realitat que sosté entre els seus braços. Un dia més, o un dia menys. Creus que li importa gaire?

I també ha plogut. Torrencialment, potser. Qui sap si pluja fina i salvífica. O fins i tot, no ho sé, potser ho ha fet a base de petits projectils de granís que han foradat les fulles de la morera , han desmanegat els pètals de la flor més prometedora, han refredat tot un jardí sencer. Tant se val, a la pluja no li preocupa gaire.

Del capdamunt d’una casa s’ha desprès una teula que ha caigut damunt l’ànima de l’àngel que tothom estimava. Aquell que amb un sol moviment dels seus dits componia un raconet de llums i colors. Ara busca desprendre’s d’aquell cos extrany, però sembla que els esforços els ha de fer sol, i si se li està gelant el somriure per moments. I ni a la pluja, ni al planeta, ni a ningú sembla interessar-li massa.

I la pobre rata, intel·ligent i melangiosa, la rata que llegia llibres, veu com s’ensorra l’edifici sota el qual va viure tantes hores de passió per la vida. Són els designis obscurs de l’especulació, de l’ambició, del negoci, els que cegament acaben amb un batec anònim. A l’home de la màquina demolidora, francament, tant li fa.

I més petita encara, la bombolla de sabó que deixa d’existir perquè un gris vianant s’ha creuat en el seu camí. Amb un tosc moviment de la seva mà ressentida esborra de l’aire aquell petit alè d’il·lusió que no ha estat capaç de veure, cinc metres a la dreta, en els ulls brillants i decebuts del nen que seu al portal de casa seva. Un nen dels d’abans, de tardes de pa amb xocolata i bombolles de sabó. Un nen a qui encara hi ha molt que no li resulta indiferent.

 

 

Advertisements

3 thoughts on “Indiferent

  1. La indiferència, la maduresa, l’experiència… segons quines coses han de ser sempre iguals per a poder apreciar les diferències que sembrades cada dia fan que creixent i creixent les recollim al cap del dia i podem dir que no en som d’indiferents. Sí, el pitjor de tot és la indiferència i sentir impassibles davant de tot allò que se’ns ofereix cada dia. Bon dia de Sant Jordi, encara arribo a temps 😉

  2. Gràcies, Alegría.
    Bé, sobre la indiferència hi ha tant a dir… Hi ha persones que no són indiferents a quasi res, i sol coincidir que són persones amb altes dosis d’il·lusió fins i tot per les coses més petites. Sempre ho he admirat.
    Per part meva sempre intento no ser indiferent davant les coses importants, les que de debò afecten els altres.
    En seguim llegint? Aviat m’arribaré fins a la teva huerta.

  3. La gent envellim malament per culpa de la indiferència. Ens fem grans, però de quina manera? perdent somriures, curiositats, àngels, tendreses, bombolles de colors… que ens deixem robar pel temps. El meu nen em fa riure, em sacseja, de tot en fa un conte, un invent, tot ho transforma, tot ho fa possible, i és ell, amb la seva mirada inquieta, qui em salva sempre de la indiferència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s