El croissant

 

La veritat és que tenia bastanta gana. Mentre estava fent el darrer encàrrec, fins a cert punt urgent, ja només pensava en el cafè amb llet i el croissant que em menjaria. És més: ja tenia triat el bar on me’ls prendria, un bar-cafeteria que havia vist baixant per aquella mateixa vorera.

Un cop pagada la compra, saludada la botiguera, recuperat el paraigua, sortit al carrer, només un pensament m’empenyia vorera amunt: “cafè amb llet i croissant.”

El bar-cafeteria no arribava mai: botigues de roba, ferreteria Cofac, més botigues de roba, un estanc, un administrador de finques, una merceria… la gana em matava. No podia més, quan finalment arribo al destí anhelat.

Entro al bar-cafeteria, i a la barra, tot un caos de gots i tasses bruts, plats, culleretes, sobrets de sucre buids, restes d’entrepans. Al darrera, i barallant-se amb tot aquest exèrcit de brutícia una noia, a la qual demano:

-Un cafè amb llet i un croissant, quan puguis.

-No em queden croissants. -Diu. I llança una mirada perifèrica a la part del bar on suposadament hi han d’haver els comestibles diversos. -De fet, no em queda res. -Afegeix. -És que a l’hora que és… ja ho hem acabat tot.

No em deixo vèncer per la decepció, i també llanço la meva particular mirada perifèrica. Detecto un croissant, partit pel mig, abandonat al costat de la planxa, a l’extrem dret del darrera de la barra. La noia se n’adona.

-Tinc aquell, però és d’ahir.

La gana és la gana, i quan tens gana no estàs per gaires refinaments. Un croissant del dia abans, ben sucadet al cafè amb llet pot ser perfectament acceptable des del punt de vista de la immediata satisfacció de l’estómac ansiós.

-Posa-me’l, tant se val.

La noia ja s’estava eixugant les mans per agafar les pinces de servir croissants, quan una veu irromp en l’escena. És la veu de l’amo del bar, un pollastre d’edat indefinida, entre vint i quaranta, que estava fent no sé què a l’altra banda de la barra. Una veu desagradable, amb un punt de malhumor gratuït.

-No, no, el d’ahir no li posis, jo un croissant del dia abans no el venc, home.

La noia em mira, amb un lleu encongiment d’espatlles.

-Doncs res, cafè amb llet sol -dic jo, sense dissimular la contrarietat.

M’assec a una taula, i miro el rellotge de paret: Tres quarts d’una. D’acord, és tard, per esmorzar. Miro la meva taula: bruta, amb restes de sucre i altres líquids. Sense cendrer ni tovallons de paper. La resta de taules estan si fa no fa igual. Algunes encara amb tasses, ampolles de cacaolat, amb plats. El pollastre, amo de l’establiment, va recollint-ho tot, sense massa eficiència, ja que està més pendent de xerrar amb alguns clients que de recollir. Xerra amb aquell punt de sobrat sobre temes insubstancials. O sigui: futbol i motos.

Sí, tens molta idea de tot, ja se’t veu. D’acord, que el Laporta és un no sé què, i que si li fan una moció de censura perquè no hi ha dret i tal, i que pobre Rijkaard, que ens ha donat dues lligues i una Champions, i que si li fan la moció de censura seràs el primer d’anar a signar. Molt bé. I canvi de tema, que el Moha s’ha pillat una Kawasaki 1000 i tal, òstia, sí? Sí, però el tio se’ls guanya, eh, no et pensis que tal i qual. D’acord, sí, però tu t’has negat a vendre’m un croissant només perquè era del dia abans, quan jo tenia i tinc encara una gana abismal, una gana de dimensions oceàniques que un miserable cafè amb llet no calma ni podrà calmar mai.

Pago i me’n vaig. No dic adéu ni res. Agafo el paraigua i abans d’enfilar la porta dono una darrera mirada al croissant abandonat al costat de la planxa, el croissant prohibit. El meu croissant. El croissant que tu, n’estic segur, quan tanquis a la nit el teu fastigós bar, et menjaràs.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s