Reiteración poética (quizás lo vivido)

 

Quizás lo vivido parece mucho y en realidad no sea tanto. Quizás lo vivido cabe en una cajita de Pastillas Juanola, redondita y modesta. O quizás lo vivido ocupe mil páginas de la libreta en blanco que aquella tarde comprastes, sin demasiado sentido, de vuelta a tu casa en una papelería que te venía de paso.

Quizás lo vivido sea polvo en el viento que todas tus huellas borre. O quizás lo vivido sea marca a fuego en el bronce de tu alma decadente.

Quizás lo vivido sea tu lastre, aún cuando solo te esfuerzas en andar. O quizás lo vivido sea combustible de altísimo octanaje para lo que aún te queda por vivir.

Hoy seguro que lo vivido es munición para tu rifle, en otro tiempo temible, pero que hoy ya solo dispara pétalos y besos.

Puedes enterrar tu cajita o tu libreta. Y contemplar con sorpresa como al cabo de nada, de esa tierra fértil, nace un árbol de tronco recio y copa frondosa, un bello árbol que desparrama en el aire limpio los cien mil matices del verde. A ese árbol vendrán, tenlo por seguro, mil jilgueros que una vez hayan silbado su melodía eterna, tal como vinieron se irán. Aunque no, no se irán todos, porque alguno, al abrigo de esa belleza, y quizás por lo vivido, para siempre se quedará.

 

Anuncis

4 thoughts on “Reiteración poética (quizás lo vivido)

  1. MOlt bonic.. tiro més per la opció de la llibreta que per la de la capseta de juanola. Crec que em dedicaré a enterrar-la, per provar, putser em sorprèn i tot com tu dius.
    Una abrassada molt forta, seguiré passant, clar 🙂

  2. Tot és relatiu. La teva vida es pot encabir en una capseta o en una llibreteta, però per a tu serà la capsa amb més racons o la llibreta amb més comissures del món. Les vides i els fets s’obliden, queden donant voltes per la brisa i ningú les sap desxifrar. Què faríem si trobéssim una capsa plena de secrets indesxifrables vingues del passat? Crearíem la nostra pròpia història però mai seria la veritable…

  3. Dreams, segur que el que hem viscut mai no és en va. I contrariament al que pot semblar que es desprèn del text, enterrar el passat no té per què ser l’única opció. Com sempre, tot depèn de nosaltres i de la nostra llibertat de fer el que volguem amb els nostres sentiments i amb tota la nostra vida, perquè per sort som tots absolutament lliures. Sempre lliures per decidir el que ens farà sentir millor no creus? Senyors de les nostres vides 😉
    Una abraçada per a tu, i encantat que vulguis seguir venint

  4. Alegría, com sempre un plaer tenir-te per aquí.
    sí que potser tot és relatiu, però depèn de la perspectiva que vulguis adoptar, no?
    Tot s’oblida, dius. Segurament hi ha més d’efímer que de permanent, però vull pensar que el que guardem en nosaltres és el que hem volgut que mai no ens deixi d’acompanyar.
    Lliures de voler, sempre. Forts per acceptar.Bons per saber comprendre Potser aquest és el repte.
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s