Ànima

 

Vaig passar alguns anys estudiant en un lloc on parlar de l’ànima era considerat un símptoma d’endarreriment intel·lectual. Un lloc carregat d’ideologia, concretament d’ideologia marxista. Tant carregat d’ideologia marxista que al bar d’aquest lloc, les úniques estructures fixes eren la barra i el mostrador de la Plataforma Pro-Nicaragua, un grup força influent d’estudiants que tenia com a objectiu recaptar fons econòmics i voluntaris per ajudar les activitats d’un grup guerriller d’orientació marxista, el Frente Sandinista de Liberación Popular. Alguns companys meus van arribar a prendre la decisió de suspendre els estudis provisionalment per anar a Nicaragua i unir-se al Frente Sandinista i defensar amb una arma les tesis d’aquell grup guerriller.

Doncs bé, en aquell context, qualsevol pensador, escriptor, artista que sostingués l’existència de l’ànima humana era titllat directament de retrògrada, reaccionari, conservador, o directament de feixista. I a mi no em va costar gaire impregnar-me d’aquesta visió, perquè francament, en l’ànima i la seva immortalitat, no hi he cregut mai. Bé, potser vaig passar per una fase espiritualista, que per cert em va durar poc, en què sí que vaig considerar que, si més no, l’ànima podia ser l’habitacle de molts processos interiors de la persona, però com dic, res rellevant.

Certament, no crec que hi hagi res, objectívament demostrable, científicament descrivible, que pugui ser designat amb aquest nom. Hi ha l’intel·lecte, hi ha la ment, hi han els fets psíquics, i tot això difícil d’objectivar sota cap forma d’explicació científica, tanmateix. El marxisme, que té explicació per a tot, defineix l’intel·lecte humà com a “el conjunt d’activitats pròpies de la matèria altament evolucionada i organitzada.”

Per això em sorprenc a mi mateix quan m’adono que potser la paraula més repetida en els darrers textos que he escrit sigui justament “ànima.” La raó és que, des del punt de vista de l’efecte literari, “ànima” és un terme carregat de força, simbolisme i bellesa. Dir “ànima” és dir el lloc on habiten els sentiments més arrelats, els més essencials, els elements estructurals de la nostra arquitectura personal. Dir “ànima” és apuntar al nucli de totes les nostres veritats. És en l’ànima on s’hi troben les nostres indefensions, les nostres vulnerabilitats més tendres, més màgiques, més reals i més bones.

Avui he sortit al carrer, després de disset dies seguits de no fer-ho, disset dies en què m’he alimentat de gotes de pluja, d’enfilalls de primavera, de llums crepusculars filtrades per vidres semi-opacs. També d’alguna aranyeta benèvola que s’ha prestat abnegadament al meu sosteniment material. I m’ha sorprès l’esclat de vida exterior que hi bullia. Però no m’ha seduït, només m’ha cridat l’atenció. Ara per ara, prefereixo obrir i tancar calaixos anímics. Mirar al fons del llac. Tirar pedretes que trenquin la superfície de l’aigua, i comprovar l’amplitut i la duració de les ones que es formin. Ser una mica més socràtic i intentar conèixer de forma més fina què hi ha en el fons de tot plegat.

 

Anuncis

2 thoughts on “Ànima

  1. Amb la paraula ànima pot ser passi com amb la paraula temps; “quan no la vull definir sé què significa, quan vull explicar-la ja no ho sé”, dèia algú. Quan diem aquest lloc té ànima, tothom sap què volem dir, que s’hi està bé, que el lloc té personalitat, que és càlid… amb les persones, tinguem o no ànima (importa?) deu ser quelcom semblant. L’ànima d’una persona és el seu deix, el seu tarannà, el seu resum, pot ser també l’olor que deix en passar, o la seva mirada… o el conjunt de tot plegat. Paraules, paraules, paraules… posar límits al llenguatge, com intentaren els analítics, ofega el pensament. Tant si existeix o no, la paraula ànima té un valor, una història, una vida pròpia, per tant, benvinguda sigui.
    Una abraçada
    I sí,Sòcrates és sempre un bon referent 🙂

  2. Hola, Violant. Crec que sí, que les paraule se’ns queden curtes. Però no tot és parlar.
    Gràcies pel comentari i per la lectura, i benvinguda de nou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s