Ser una vella

 

He arribat a la conclusió que el millor que es pot ser a la vida és una vella. Una senyora gran, una àvia, una iaia. Amb nets o sense, m’és igual, però una vella.

Una vella que no tingui massa dolor aquí o allà, momés la quantitat justa per poder pensar que malgrat el mal d’esquena, la mica d’artrosi, el que sigui, ja és molt poder anar fent i pensar que un cos que se’n sent és un cos encara viu.

Vull ser una vella que ja ho tingui tot fet. Que no tingui cap preocupació per l’esdevenidor, senzillament perquè l’esdevenidor no existeix ja. De manera que l’important només sigui l’ara, l’avui, aquesta tarda. Poder sortir a fer un tomb amb una amiga, a prendre un cafè amb llet i un brioix, o a comprar-se unes sabates d’estiu, si la pensió dóna per fer tot això.

Un vell és diferent. Un vell no ho té tan bé, perquè pot ser que encara arrossegui frustracions. Un vell encara té l’obsessió de guanyar totes les partides de cartes al bar, de tenir raó quan es discuteix de polítca, d’encertar els resultats d’una travessa. D’escriure les seves memòries -insignificants, potser- i que un editor li faci cas i les hi publiqui. De tocar el cul a les dones joves que veu passar, assegut als bancs del parc. Sí, segurament el vell encarà vol massa coses.

Però una vella està per sobre de tot això. Una vella potser visqui millor l’absència de les passions i els desitjos i segurament gestioni millor que ningú la intensitat dels records, la dolcesa del temps que només viu en la memòria.

Mala sort… alguns no serem mai una vella. I potser ni tindrem la sort de tenir una vella al costat, o potser la tinguem i ens faci nosa, ves per on, tan imprevisible arriba a ser tot. Pero vaja, ja serà molt i molt gran arribar a ser un vell, tant se val de quina mena. Potser tapat amb cartrons, o potser amb bata de boatiné i copa de brandy, sota un quadre d’un pintor olotí del segle dinou.

Sigui com sigui, encara toca ser el que som, i per sort encara ha de ploure molt.

 

Música per al text: When I’m 64, The Beatles

 

Anuncis

2 thoughts on “Ser una vella

  1. Si, una vella porta tota la vida i la de la seva mare, àvia…entrenat-se per no esperar res més de la vda, per no aspirar a res més que ser una dona decent, discreta…De joves ens molesta haver de seguir la corrent masclista, però, de grans, ens serveix com l’efecte retardat d’una anestèsia social.

  2. Anna, content de veure’t per aquí un altre cop. Gràcies per l’aportació. Le teva reflexió és encertada, segur.
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s