Escriure

 

Atrapar bocins de realitat i fer-ne una figureta de vidre. Regalar-te-la esperant que no se’t trenqui entre els teus dits tremolosos.

Injectar la sang de la vida en la matèria inert de les coses anodines.

Prendre-li el pols a la Mare Terra, intentant desxifrar el codi secret de les veritats més profundes.

Passar el vi de la meva gerra a la teva, sabent que el sabor final dependrà de l’estructura del teu paladar.

Despullar-se. Protegir-se. Sagnar, cauteritzar.

Jugar a ser Déu, i riure de la comèdia de la vida.

Viure el que mai no viuràs, o fixar en la retina de la memòria allò que ha valgut la pena viure.

I sobretot descobrir que quan les paraules ja no són meves poden ser un mirall diàfan per a qui les rep, un mirall on reconeixer-se en estat pur. Però per arribar a aquest punt se n’ha de saber molt i molt, d’escriure.

Escriure és molt més. Però encara no sé exactament quant. Seguirem picant pedra. La pedra del full en blanc.

 

Música per al text: Paperback Writer, The Beatles

 

Advertisements

9 thoughts on “Escriure

  1. Potser escriure és donar continuïtat a una cosa tan fugaç com la paraula, inmortalitzar-la en l’espai i el temps.
    Potser dotar de forma concreta el pensament més abstracte, reduir al petit àmbit d’allò concret, quelcom tan gran com l’amor, la felicitat, l’angoixa, la tristesa, la decepció..
    Canalitzar la teva energia en unes linies , estructurar els sentiments paràgrafs.

    Bé, com tu dius, escriure són moltes coses i segur que de diferents per a cadascú que ho pensi.

    Una abraçada com sempre, i gràcies, tu ja m’entens :). Crec que em tiraré a la piscina, al cap i a la fi, la vida és això. I si no hi ha aigua o n’hi queda poqueta, no importa, així segur que no m’ofego. Sempre em quedarà l’opció d’anar a un bar, menjar de menú i anarme’n sense pagar, que hi farem.

    Molt bonic el text, una concepció molt maca del que és escriure. Ens seguim veient, segur. Cuida’t ^^

  2. No et caldrà anar-te’n sense pagar, a no ser que vulguis divertir-te fent córrer l’amo del bar. T’ho dic perquè per poca sort que tinguis tot t’ha de sortir rodó.
    I qui sap si algun día del que escriguis pagaràs totes les teves factures materials… perquè no? Tu sempre fes honor al teu pseudònim, que per alguna cosa te’l vas posar.
    Una abraçada, Dreams.

  3. És interessant… a mi m’agradaria tornar al full en blanc, de moment només tinc el fitxer en blanc. Molt interessant totes aquestes formes de veure l’escriptura i suposo que totes depenen de com sigui l’estat d’ànim de qui escriu i qui llegeix, de les experiències de qui escriu i qui llegeix… La riquesa de l’escriptura. Ara és la setmana de la lectura de TV3, no??

  4. Hola, Alegría.
    Doncs sí, suposo que en realitat l’escriptura -junt amb la conversa- és l’activitat interactiva per excel·lència. La interacció text-lector determina el resultat final de l’experiència comunicativa.
    I bé, això de les “setmanes de…” sempre m’ha fer gràcia. No hi guanyem gaire amb una setmana de lectura. Llegir hauria de ser una experiència contínua i perllongada, però això només és possible quan se n’ha “tastat” el gust, a llegir.
    La tele i jo, darrerament, tenim una relació, com ho diria… pràcticament nul·la. És que la tele és tan poc interactiva…
    Gràcies per la visita i el comentari, un cop més, Alegría.

  5. ESCRIURE (Sobre la Caixa de Pensions)

    Suposo que escriure sobre la Caixa de Pensions (la blava, com diu alguna gent, o la de l’estrella, com diu altra) no és, d’entrada, un tema ni massa estimulant -pel que escriu- ni massa interessant -pel qui llegeix. Però bé, quan resulta que els temes a disposició són més aviat escassos, però un s’ha imposat la obligació d’escriure diàriament, s’acaba escrivint sobre el que sigui.
    Doncs sí, Lacaixaparlem no obre els dijous a la tarda. No sé perquè però no obre. Admeto que potser els habitants dels nuclis més interns de la galàxia, dels sistemes centrals, n’estiguin perfectament al corrent, i no perdin el seu valuós temps en viatges absurds a les sucursals amb tots els fluorescents tancats i amb els mecanismes d’obertura de la caixa forta desactivats. Temps que podran dedicar, naturalment, a les seves nimietats més transcendentals: mirar la tele, ehhh, mirar la tele.
    Els desgraciats que vivim en els límits exteriors de la galàxia paguem el preu de la nostra inòpia.
    Per això, quan decidim atracar una sucursal ben farcida d’euros i dòlars, quan decidim executar el pla que tantes nits d’insomni ens ha costat, quan finalment arriba el dia de concretar el nostre projecte més ambiciós, ens hem de fer fotre. Perquè els dijous a la tarda, la Caixa… tanca. (La Caixa: parlem?)

  6. Alegría, gràcies per la recomanació. Ja tinc referències de la pel·li.
    I bé, la tele… en podríem parlar temps i temps.
    Pe cert, una curiositat, i és que el servidor s’ha despistat i ha considerat el teu comentari com a “brossa”. No ho entenc, per això s’ha passat un o dos dies al llimb…
    Salutacions.

  7. Doncs va ser estrany perquè el vaig enviar un cop i no sortia com a pendent de revisió. El vaig tornar a enviar i em deia que estava duplicat… això ho vaig fer uns quants cops fins que vaig deixar-ho estar. Potser com el va rebre més d’un cop va pensar que era un spamejador a l’ús 😦

  8. Doncs crec que és l’explicació més plausible. Potser va trigar a aparèixer per alguna història interna del servidor, ves a saber…
    En qualsevol cas aquí estàs.
    Fins la propera, Alegría.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s