Avui tocava

 

Avui tocava publicar, però els peixos de colors del meu aquari s’han declarat en vaga de zel, i han decidit que nedarien tots de panxa enlaire i sense fer bombolles, i naturalment, abans no els he convençut que deposessin la seva actitud, ja se m’ha fet de nit.

Sí, tocava publicar, però un desconegut ha picat a la meva finestra i m’ha dit que passava per allà i que havia pensat en picar la meva finestra. Era tartamut, i només per dir-me això ja s’ha estat tota la tarda sencera.

Volia publicar un text d’aquells que després la gent et diu “que bé que escrius”, un text amb punt de vista narratiu, amb dos plans de realitat, ben fet, ben trabat, però cada vegada que tenía la idea al palmell de la mà apareixia el Lladre d’Històries i me la robava. O sigui que si aviat veieu publicats títols com la Història de la Mona Mutada, o El miracle del sac de sal, o Vull ser un Jedi, sapigueu que són meus.

Avui tocava, però les campanades de les dotze han sonat a les deu, i he hagut de perseguir el camió de la BCNeta per catorze carrers i sis avingudes, carregat amb les bosses plenes de deixalles d’inspiració.

Però sobretot no he pogut escriure res perquè un cop més m’he quedat penjat del núvol. I quan he baixat, un cop més, les paraules se’m quedaven curtes, tan curtes com sempre queden quan vols descriure coses que són grans i que al mateix temps són subtils.

 

Advertisements

4 thoughts on “Avui tocava

  1. No se ben bé perquè, però m’ha encantat el text d’avui :). Molt maco, molt ingeniós.. bé, aquesta no es ben bé la paraula escaient, però de moment no en trobo cap altre de millor. Espero de tot cor que segueixin havent més dies en els que toqui publicar.
    Seguiré passant, segur. Una abraçada com sempre 🙂

  2. Hola, Dreams.
    Bé, és el clàssic recurs. “Escric sobre el fet que no tinc res sobre què escriure”. Si més no, intento que malgrat tot hi hagi certa gràcia, almenys a tu no t’ha desagradat.
    Doncs aquí seré, i no dubtis que et toenaré les visites.
    Fins aviat, una abraçada per a tu.

  3. Perquè serà que el darrer punt em sona molt, moltíssim. Darrerament em passa que tinc imatges al cap que generen tan sentiment que després només sé plasmar en poques línies i em sap greu perquè la seva grandesa no sembla correspondre amb el número de paraules. Potser em diràs que millor poc amb qualitat però molt de baixa qualitat, però sempre se’m queda el neguit al cos pensant que qui ho llegeixi no arribarà a l’èxtasi al que arribo jo quan penso en aquella imatge que engloba tot de sentiments i sentits.

    Bé, seguirem intentant-ho!

  4. És el més difícil, Alegría. I el curiós és que el lector sempre recomposa a la seva manera el que li arriba…
    Però tens raó, seguirem intentant-ho.
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s