Els altres

 

Freqüento un blog amb l’autor del qual em separen infinitat de coses. La seva visió del món és diametralment oposada a la meva. No obstant, a vegades escriu coses amb les quals, mal que em pesi, estic d’acord. I també admeto que escriu molt i molt bé.

Fa un cert temps va escriure un text en què deia, literalment, “l’assignatura pendent són els altres”, i aquesta era la idea de fons. Ho subscric plenament, i avui em serveix de pretext per a escriure, perquè porto temps pensant-hi.

Efectivament, l’assignatura pendent són els altres.

Tota la conflictivitat que pugui existir en la nostra relació amb els altres té a veure amb la qüestió de l’equilibri, com pràcticament tot en la vida. Em refereixo a l’equilibri entre el que donem i el que ens donen. Són infreqüents les situacions en què es dóna un balanç equilibrat entre els dos pols a què em refereixo. I potser és més freqüent que aquest equilibri es dongui quan l’intercanvi es produeix en un pla superficial: amistats de conveniència, relacions professionals, etcètera.

Obviament, quan els desequilibris són més dolorosos és quan el balanç desequilibrat es dóna en el pla de les relacions d’afecte profund, d’amor, de lleialtat, d’amistat veritable.

De ben segur que tots hem estat en tots dos plats de la balança del desequilibri, perquè a tots ens ha tocat viure coses. I de ben segur que si hem fet les coses com les hem fet, no ha esta per mala fe ni per egoïsme extrem. Potser només per aquell petit egoïsme que ens fa caminar dia a dia, però que no està excempt de la capacitat de saber entendre i posar-nos en el lloc dels altres. Perquè si ens sabem posar en el lloc dels altres, almenys, ens donem a nosaltres mateixos la oportunitat d’extreure una lliçó favorable, d’aprendre, perque aprendre, juntament amb estimar, és el més important que podem fer en aquest món.

(Coda: recomano una cançó que justament té, en els dos primers versos, un perfecte resum del que he volgut exposar aquí. Van ser, en el seu moment, un dels missatges de l’ampolla virtual d’aquest blog. La resta, pura poesia des del cor de l’autor. Que agradi o no, això ja anirà a gust de cadascú)

 

Música per al text: Siete crisantemos, Joaquín Sabina

 

 

Advertisements

3 thoughts on “Els altres

  1. Por cierto, se me olvidaba. La canción contiene otro verso sensacional. Habla de una actitud ante las cosas, ante la vida. Qué grande, que superior poder llegar a ese punto. Qué difícil… cuanto camino queda para llegar ahí.

    “Me enamoro de todo, me conformo con nada”

  2. Bernard, es el blog de Salvador Sostres, creo que una vez ya estuvistes allí. Yo voy muy a menudo, por masoquismo enfermizo, y a veces hasta comento. Aguna vez me ha censurado, y hasta insultado. Es un deporte de riesgo.
    Encantado de saludarte.
    Te leo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s