Crònica

 

Des d’una Hispano-Olivetti xacrosa i oxidada, neix aquesta crònica que no parla ni de somnis ni d’aventures. Ni de vols d’oreneta ni de passejos vora el llac.

Aquesta crònica parla d’un diumenge gris malgrat la preciosa exactitud del blau del cel al migdia. D’un granet en el rellotge de sorra de la vida, un granet que s’ha precipitat i que ja no tornarà. D’una nova arruga en les comissures dels teus ulls, dels meus, i dels d’aquest planeta indiferent.

D’un diumenge sense caravanes en l’autopista de la incertesa. D’un diumenge anodí, insuls i abúlic, confeccionat en els tallers obsolets dels llimbs. Però que ha estat aquí, assegut a la meva taula, fent-me companyia, despertant-me quan la migdiada ja sobrepassava els límits de les bones formes i de la cortesia més elemental. Un diumenge, caporal de calendari, que ha acomplert amb precisió la missió que se li havia encomanat.

I que ara, ja de nit, se’n va, volant, de la mà del mussol d’Atenea, petita au curiosa que mai no falta a la seva cita amb el món dels vius. I que per cert, vist el panorama, em pregunto quin interès pot tenir a seguir venint.

 

Advertisements

One thought on “Crònica

  1. Si donde me voy puedo chupar wifi no tardaré en publicar. Me llevo el chisme a cuestas, y estaré atento a cualquier antena de cañas de río o de esqueleto de paraguas.
    De todos modos, será una emigracion breve, servitudes del “show business” que una vez más me reclama de modo imperioso.
    Así que más tarde o más temprano reapareceré, vete a saber con qué.
    Entretanto, gracias por seguir pasando.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s