Tardes d’abans

 

Tardes con les d’abans. Aquelles en què les hores passaven tan lentes, mirant les formes que feien els núvols. Un gegant, un corredor, un cavall, un sioux. Tot una mica desfigurat, fins i tot grotesc, però curiós, molt curiós, perquè els ulls que miraven eren els ulls de la fascinació, uns ulls inundats d’innocència, i sobretot perquè eren els ulls d’un temps en què tot era possible.

Tardes que passaven tan lentes que ni t’adonaves que es feia fosc, que ja cantava la granota, que ja repicaba el plat dels ous batuts a la cuina de la vella. I així, del vespre al matí següent travessant la nit dalt d’un tren silenciós.

Ara les teves tardes tornen a ser lentes, però ja no són com les de llavors. Ja no mires els núvols. Només beus petits glops de vi sota l’ombra d’una morera. I el món et queda mica més lluny.

Un vell va batejar aquesta morera com “L’arbre de la calma”. Però el més gran és que sota aquest arbre els bons sentiments afloren, i això ho salva tot.

Vine, si vols. Aparca el BMW, afluixa’t la corbata, treu-te els talons, descorda’t el sostenidor. Llença l’informe, baixa de l’obús del temps. Vine i fes la prova. T’anirà bé sentir que en el fons mai hi ha culpables. Que el món és bo si tu et sents bo. I que si hi ha núvols, també pots mirar-los amb la innocència d’aquells ulls d’abans, d’aquelles tardes d’abans.

 

Advertisements

4 thoughts on “Tardes d’abans

  1. Una innocència perfecta, que tan de bo es pugués dur a terme sempre. Però engegues la televisió i veus els desastres, les injustícies, i ja no ho mires com quan eres més petit, perquè ara te’n adones de com funciona tot…

  2. Doncs sí, María. En el món d’avui s’ha de ser fort, i saber repartir, treure la destral quan cal. Però sense que això provoqui que el cor se’ns envileixi.
    Si entre tots hem muntat aquest pastel, entre tots el podriem desfer. El que passa és que ningú s’atreveix a fer el primer pas. Tothom es protegeix. I potser fan bé. O no, no ho sé.
    Jo sempre he pensat que la gran alternativa comença per creure’s un mateix que es pot viure d’una altra forma.
    En fi, no sé, estic divagant.
    Sigui el que sigui, vull agrair-te la teva asiduitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s