Metàfora

 

El que més m’agrada d’estar aquí és aquesta sensació de confort. La temperatura exacta. La comoditat de la butaca. El blau pàl·lid d’un cel constant des d’una finestra petita però suficient. Mai no hi falten provisions: cafè, pastes, menjar variat tres cops al dia. Quatre, fins i tot.

També em resulta extraordinària la sensació de seguretat. Aquí no hi ha perills inminents, ni amenaces greus. Només, de tant en tant, una sotragada general sembla posar-ho tot en risc, però és només una aparença: al cap de poc tot s’equilibra, i les preocupacions fugen. I és que això, pel que es veu, és sòlid, molt sòlid.

Aquí tothom viu en una abúlica estabilitat existencial. Jo mateix, estic aburrit de tot, però m’agrada. M’agrada que res no canvïi, m’agrada la buida rutina de no saber què faig ni perquè ho faig. En realitat, aquí, no hi ha grans coses a fer. En el fons sembla com si estiguem aquí únicament per gaudir d’aquest sòlid, confortable i protegidíssim aburriment.

Tot i que de tant en tant penso.

Sí, penso. Però em molesta pensar. És un fet anormal, pensar. I més les coses que jo penso. Tot i així… Tinc necessitat de preguntar. Sé que no deu tenir massa importància, però no sé, ni que sigui per curiositat, vull saber. De totes formes ara tinc una necessitat més urgent: tinc necessitat de deixar la meva ocupació (ocupació?) i anar al lavabo.

De camí m’he creuat amb una noia que vesteix uniforme blau marí, un vestit jaqueta funcional, correcte, fins i tot elegant. Camisa d’un rosa discret, cabell ros recollit. Ulls blaus. Somriure amable, d’una distància infinita. A la solapa, una plaqueta amb el seu nom: Sarah Baylor.

Bé, puc aprofitar l’avinentesa i preguntar-li. Què hi perdo?

Excuse me, but… where are we going to?

-I’m sorry, Sir, but I don’t know. So sorry.

Bé, no sap a on anem… O això diu. Em somriu des de l’infinit i segueix passadís enllà.

El labavo, asèptic, còmode, calculadament aïllant. Alleujo les pressions, i em veig en el mirall. Somric sense ganes, jo també.

De tornada al meu seient em creuo amb una altra hostessa. Molt prima, cabell castany, ulls color d’avellana. Mireille Dusserre.

Excusez- moi, ¿à où nous allons?

Em mira, com qui mira un holograma. Em respon, amb asèpsia de lavabo.

Je ne sais pas, Monsieur. Désolé.

Tampoc ho sap. Torno al confort de la meva butaca first class. Al seient del meu costat un home gras dorm. Sobre les cames té una revista oberta. Sembla que estava llegint un reportatge sobre les mines de diamants a Sudàfrica.

Penso. Penso que no val la pena pensar. Tanmateix, m’aixeco de nou i em dirigeixo a la cabina del comandant. Vull sortir de dubtes. Recorro el llarg passadís, i quan arribo a la porta truco. Dos tocs discrets amb els artells de la mà. Espero, i ningú respon. Ho torno a intentar, aquest cop amb més força. Cap resposta. Decididament, entro, i em trobo amb una cabina buida. Als llocs de comandament no hi seu ningú, ni pilot ni co-pilot. Veig, això sí, la informació d’alguns indicadors: Alçada: constant. Condicions de vol: bones. Reserves de carburant: òptimes. De la resta de coses que veig no entenc res, així que abandono l’habitacle.

De tornada al meu seient, còmode com els núvols d’èter, em creuo de nou amb Mireille. Tinc una pregunta més per fer, i no dubto. Necessito un nom, un nom que m’ho expliqui tot.

-Excusez- moi, ¿comment Il s’appelle cet avion?

Somriu. Em mira. Sí que té la resposta. Sí que sap amb quin nom han batejat aquest gran reactor fantasma. Em segueix mirant, però poc a poc el seu somriure s’esvaeix. El seu rostre, ara, és greu, seriós. Em clava la mirada. Finalment, respon.

-Il s’appelle… Occident.

 

Música per al text: Single-bilingual, Pet Shop Boys

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s