Petita història

 

Va entrar a l’habitació del Gran Pastís. Va veure una voràgine d’homes i dones que s’afanyaven per tallar-ne un tros, el més gran possible, i endur-se’l a casa seva. Alguns disposaven de pales i ganivets grans, i aconseguien bones tallades. Altres només comptaven amb pales de plàstic, d’aquelles per jugar a la platja. I molts d’ells només podíen furgar amb les mans, desesperats per desenterrar un televisor de plasma o un collaret de qualsevol firma internacional de joieria. La desesperació els la produía el fet de no trobar tot això de manera immediata, creient com creien que hi tenien dret.

Pero ella no feia res de tot això. Va agafar una escala de jardiner, i es va enfilar fins dalt de tot del pastís gegant. Amb cura de no desfer la decoració superior, va caminar amb passes delicades per la superfície més alta. Amb gràcia, va recompondre la primera lletra de la paraula “Felicitats”, que estava començant a quedar malmesa. Després va baixar i va abandonar l’habitació del Gran Pastís.

A l’estança contígua, ja de camí a la sortida, un cambrer la va aturar.Va allargar-li una petita safata amb una lionesa de trufa, la que més li agradava.

-Té, per a tu.

Ella va somriure, la va agafar i abans de començar a menjar-se-la va mirar el cambrer.

-En vol?

No sé com es deia. Només sé que era una nena i tenia els ulls senzills.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s