Acabats

 

Possiblement estiguem tots bastant acabats. Digue’m una sola idea que il·lusioni. Digue’m un sol somni compartit en què creure. Digue’m cap a on caminem plegats.

Em pregunto perquè la societat post-industrial del segle XXI ha sigut capaç, ara més que mai, de generar tantíssima riquesa material al costat de tantíssima misèria existencial. Tantíssima insatisfacció, tantíssima sensació de no estar fent el que vols fer ni d’estar on vols estar. Quina perspectiva hi ha més enllà d’aguantar fins a fi de més una feina de merda esperant cobrar la nomineta escarransida. Amb el sou a la mà, però, pensarem cinquanta-mil cops que podem redecorar la nostra vida, que hi tenim dret, i a partir d’aquí farem una sèrie de salts mortals que l’únic que ens reportaran serà el benefici de partir-nos la closca en dues meitats, com s’esberla una síndria quan cau d’un balcó. I afegir una arruga més a les potes de gall de la nostra desil·lusió.

Una cosa és que tot a la vida sigui efímer, i una altra que haguem convertit la vida en material fungible, en un mercat d’immediateses, i que ens haguem convertit en consumidors de persones. Sí, tots portem escrit al front unes lletretes on hi diu consumir preferentemente antes del –/–.

Yo no soy tonto”, diu el meu cosí. No, ell no, pobre, ell és l’actor que dóna vida al consumidor llest que compra al lloc encertat. Pobre il·lús. Au, ves i compra, i sobretot torna a casa amb la satisfacció de ser tan llest.

Ah, i si la vida se’t fa inaguantablement buida, no oblidis les drogues dures. Sobretot, pensa-hi. “Piensa en verde”. I a riure.

Vaig conèixer un home a qui li agradava deixar anar frases genials pro-sistema. “Els diners sí que fan la felicitat”, deia. “El problema és que la gent no sap on l’ha d’anar a comprar. Ha, ha, ha,ha…” Sempre he odiat aquesta estúpida boutade.

Se m’ha acudit passejar pel Youtube. Ja veus, un altre despistat, que podent estar conversant, mirant una persona als ulls, contemplant les muntanyes, prefereix passar la tarda davant la pantalla d’un ordinador. Bé, he anat al Youtube amb la idea de rescatar velles relíquies del festival d’Eurovisió, quan encara era l’orgull de les telecomunicacions a la meitat no comunista d’Europa, quan encara les composicions i les lletres tenien mèrit i qualitat, no com ara, que pel que m’arriba inevitablement no és més que un xou de vulgaritat. M’he sorprès d’haver trobat una cançó que més o menys deia “com un infant amb ulls de llum/que veu passar, al lluny els ocells/veu l’ocell blau, sobrevolant la terra/veus com el món, el món és bo”. I no sé què més de la sang dels poetes, i els vaixells damunt les ones, o quelcom així, que el meu francès és precari. L’oiseau el l’enfant, França, 1977. Aquells anys en què des del televisor en blanc i negre, al mecànic, al cambrer, a l’empleat de la SEAT se li enganxava la melodía que el dilluns el feia anar a treballar amb un deix de bellesa dansant-li entre els llavis i una vaga il·lusió d’estar construint, a partir de les seves mans, un món més digne. Quina gràcia… des d’aleshores fins ara, aquí tenim el resultat.

Perrea, perrea

Fes alguna cosa, company, companya. I si et sembla que no es pot canviar res, fes-ho igualment. Fes com si es pogués. Que ja estem prou acabats.

Música per al text: L’oiseau et l’enfant, Marie Myriam

 

Anuncis

4 thoughts on “Acabats

  1. No ho se, però em sembla que no pot ser tot tant negre. Encara hi ha molta gent que pensa en projectes, que no busca l’inmediatesa del pur consumisme, que busca fer algo important (potser trascendent), que treballa no solsament pel sou sino per que li agrada el que fa, ….

    Prefereixo pensar en tota aquesta gent

  2. Tens tota la raó, Ferran, encara hi ha gent de la que tu dius, per sort. Potser l’ampolla no està mig buida, sinó mig plena.
    Salutacions, i gràcies per la teve visita.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s