Com un pou buit

 

Com un pou buit, dins el qual crides paraules que un cop han sortit de la teva gola ja no et pertanyen. Ja no son res. Però ressonen infinitament, i no se’n van mai. Així les persones, a voltes, com pous buits. Cal molta pluja perquè els pous s’omplin i els ecos s’esborrin, deixant pas a les ones que juguen. I el cel dirà si aquesta pluja ha de caure o no ho ha de fer.

 

Advertisements

3 thoughts on “Com un pou buit

  1. Sí, el temps ho acaba explicant tot amb meridiana claretat, Jeroni. No tinc més a afegir al teu comentari.
    Gràcies i benvingut al Paraules Efímeres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s