Estrella

 

Le pedí al camarero una Estrella Dorada. “Lo siento, esa marca no la tenemos. Si quiere tenemos Estrella normal”.

Me dí cuenta inmediatamente de que mi noción del tiempo iba algo trastocada, y me reí. “Sí, tráigame una Estrella normal, por favor”.

Una estrella es una estrella”, pensé. Y bebí un buen sorbo de ese líquido logradísimo, aún no superado por ninguna factoría cervecera en el continente europeo.

Sí, una estrella siempre es una estrella. Roja en Belgrado, Grosse Stern en Berlín. De mar, del rock, del pop. Del día, si amanece. Highway Star, a lo Deep purple.

Hay quien nace con estrella, y hay quien a la mínima se estrella. Pero una estrella es una estrella, y aunque sea fugaz es siempre bella.

 

7 thoughts on “Estrella

  1. Mmmmm… n’hi ha que neixen estrellats 😀

    Ei, doncs molt millor una Voll-Damm. Em va sorprendre i molt, l’altre dia quan vam anar a un bar i només tenien ampolles i barril de Voll-Damm… la quantitat de cops que em quedo amb les ganes i aquest cop només tenien aquesta.

  2. En algún bar hi ha Voll-Damm i en canvi no hi ha Estrella, tot i ser de la mateixa marca. Bé, mentre no em posin Heineken ja em conformo.
    Gracies per la visita, Alegría

  3. Ferran, si dius això fa la pinta que deus ser més aviat amant d’un bon vi, oi?
    Gràcies per la visita i per donar una mica de vida a aquest blog.

  4. Estrella Damm, Bernar, la mejor. No tiene tanto cuerpo como la Voll, pero bien fría es insuperable.
    Encantado de verte, como siempre

Deixa un comentari