Bona nit

 

T’hi posis com t’hi posis, les coses tenen un curs, i no pots obstinar-te a fer que siguin diferents del que són. L’única obstinació admissible és la de la pròpia realitat, la dels fets físics i la dels fets anímics. I com deien alguns a l’antiga Grècia, posar-te en la sintonía del curs dels fets és el que més et pot ajudar a no sentir-te desgraciat. Almenys, més del necessari.

Hi ha una naturalesa de les coses, que molts cops no es pot violentar. I ningú no fa mal volent, sinó per pura necessitat. Perquè el mal que es fa es fa pel bé d’un mateix. I comprendre això és essencial. Però donem la volta a aquesta idea: acabarem per admetre que el mal que et fan te’l fan pel bé de qui te’l fa. Estàs disposat a assumir-ho? Sí? Millor. I encara més: estàs disposat a acceptar-ho? Doncs encara millor. I ja, definitivament, si ho pots acceptar alegrement ja aconsegueixes el summum de la grandesa personal.

I sàvia com és la natura, així evites fer-te mala sang. Perquè no hi ha cosa pitjor que això; fer-te mala sang.

Bona nit.

Música per al text: Good night, The Beatles

 

Advertisements

3 thoughts on “Bona nit

  1. El video que recomano és Good Night – The Beatles
    Oferit per pukipu
    La cançó ja és bonica, i el video també.
    Com sempre ho apreciaran les ànimes sensibles. Les de plàstic o goma recautxutada poden perfectament passar del tema.

  2. Fa gràcia que hagis proposat aquesta cançó… Una hora i quart abans de que escriguessis el post va començar de nou el programa “La nit dels ignorants” a Catalunya Ràdio. La sintonia d’inici del programa sempre era “Good night” dels Beatles.

    L’acceptació implica un sentiment d’impotència amb el que no puc. Sí, he racionalitzat la situació i ja han passat les setmanes de perdre pes, plorar, tenir un nus a l’estómac… però inevitablement penso en com de ràpid canvien les nostres vides i ara només queda mirar endavant i seguir caminant amb un mateix.

  3. Alegría:
    Sí, jo també havia escoltat aquest programa, “La nit dels ignorants”, quan el feia Carles Cuní. Ahir, escoltant la música, hi vaig pensar.
    L’acceptació, tal i com la proposo en el text, és pura utopía. Això de relativitzar les coses que ens fan mal pensant més en el bé de l’ altre que en el d’un mateix és quaibé sobrehumà. La naturalesa humana fa que cadascú es dolgui del que li ha tocat viure. Jo fa dies que dono voltes al fet de “comprendre”, que potser és el que s’assembla més a aquesta mena de cosa ideal que proposo en el que he escrit.
    No sé perquè em ve al cap Ausiàs March i “Veles e vents”. No ho sé. Crec que en aquell poema hi ha molta veritat.
    Viure no és fàcil per a ningú.
    Encantat, Alegría

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s