Avui, poca cosa

 

He començat uns nou o deu textos entre aquesta tarda i aquesta nit. Els he deixat tots a la meitat, i els he acabat esborrant. Res interessant, res articulable en forma d’història, cap combinació de fons i forma que valgués una mica la pena. En un oceà absolutament pla, ni la més mínima presència de vent. La nau, per tant, aturada.

Cal molt de talent per escriure seguit i trobar sempre alguna cosa rellevant per explicar. Si a sobre pretens, a partir de l’escriptura, crear alguna cosa amb finalitat estètica la cosa es complica encara més. Dic això justament avui, que he llegit sobre els grans genis del Reneixement, i m’he sentit irònicament frustrat. Que un sol individu tingui la capacitat de construir cúpules, inventar tisores, sistemes de rec, dissenyar joies i vestits, submarins, dibuixar amb exactitud les formes i proporcions del cos humà i per rematar-ho pintar el somriure més enigmàtic de la història humana -el de la Giocconda, òbviament- és senzillament al·lucinant. La natura a vegades es despista. A uns els ho dóna tot i a d’altres els deixa secs.

Suposo que és una qüestió de pulsió interna. Hi ha dies en què la resultant de les forces dona com a resultat zero coma zero, i no s’hi pot fer més. Una extranya balança s’instal·la en el teu interior i ho neutralitza tot.

I això que al matí m’ha distret molt que a les deu encara hi hagués lluna. Una lluna creixent, forta i blanca, perfectament visible sobre el fons blau d’un cel fresc i net. Però aquesta bonica anomalía no m’ha servit per trenar paraules amb sensacions i amb pensaments, i al final serà cert allò que no sé quí digué en anglès: words without thoughts, never to heaven go.

Però tant se val. Avui volía escriure una pàgina blanca, ingènua i naïve, que com a mínim fes somriure, que en el millor dels casos reconfortés o simplement fes passar el dia amb una mica més de lleugeresa. I això és tot el que ha quedat.

 

Anuncis

3 thoughts on “Avui, poca cosa

  1. Jaume, també hi ha d’haver moments d’aquests… moments buits, blancs, inerts… per a poder donar-li més valor a aquells moments plens d’inspiració i coses de les què parlar. De totes maneres, jo de tu no esborraria res, potser el que has escrit no t’agrada però la idea bàsica subjacent es pot reciclar o prendre vida en un altre moment, mai se sap. No sempre s’ha de tenir enginy, però bé també tot depèn del que tu t’hagis proposat. A mi m’agrada pel simple fet de ser un batibull d’idees i sensacions que et passaven en el moment. No desesperis, hi ha moments de tot.

  2. Doncs sí, Alegría, segurament tot té el seu valor, el valor que té en el moment d’escriure-ho, sempre hi ha una mica de veritat al darrera, i pot acabar prenent forma en algúna altre moment.
    Sigui com sigui el que no es perd, de moment, és l’impuls d’escriure i expressar.
    Gràcies per venir, com sempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s