Treva

 

Peus de núvol sobre un camp de mines. Cors de croissant, ensaïmada i brioix que avui t’acaronen, gat de les set vides. Algun àngel t’ha tocat, que t’ha deixat lliure de tots els mals possibles. O almenys així t’ho penses, company. Besa les estrelles que avui s’han alineat, besa-les fins que els beguis l’ànima. Que tot és tan fràgil que en qualsevol moment poden expulsar-te de l’illa de la calma.

 

Anuncis

2 thoughts on “Treva

  1. M’agrada, moltíssim! Em sento així, fràgilment estable, fràgilment bé. Amb por de que arribi el moment del descens als fons més foscos i abrasants. M’ha tocat un àngel, però un àngel que marxa dintre de poc…. Mmmm… m’agrada molt el text.

  2. Alegría, fes com els alcohòlics que es rehabiliten: no pensis en res més enllà del dia present.
    Estic convençut que funciona.
    Sí, de vegades ens toca un àngel. Vull pensar que no ens tocaria si en el fons no ens ho mereixéssim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s