Hi ha crisi

 

De tant de sentir parlar de la crisi al final acabes parlant de la crisi. Tothom parla de la crisi. És com a l’estiu, que tothom diu “quina calor”. Ara tothom diu “és que hi ha crisi”.

Molt bé, doncs hi ha crisi.

I què passarà, si és que hi ha crisi? Que els bancs deixaran de concedir hipoteques amb aquella alegria de fins no fa gaire. Han vist que als EUA el problema gros els ha vingut per les hipoteques que la gent després no tornava. I per això molta vivenda que espera ser venuda no es vendrà, o ni s’acabarà de construir. Milers de pisos buits o a mig fer. La casa dels teus somnis allà quedarà, morta de riure.

Arribarà la tan esperada temporada d’esquí, i més d’un s’haurà de quedar a casa. Els empresaris del sector posaran el crit al cel. I més d’un es preguntarà qui li ha robat el seu dret a esquiar. Encara en culparan el govern. Per cert, el govern ha garantit el valor del diner bancari fins a 20.000 €. És curiós que tothom odia l’Estat, però quan van maldades és el Papà Estat qui ens treu les castanyes del foc.

Més d’un s’ho pensarà abans de viatjar en avió. D’hospedar-se en hotels. De canviar-se de cotxe, (tothom sap que no canviar-se el cotxe cada quatre anys fa ridícul). De fer un creuer pel Bàltic. D’anar al gimnàs. De jugar a golf. De gastar en perruqueria canina, de comprar xocolata per al lloro. De fer vida de glamour, luxe i sofisticació. Que malament que ho passarem. No sé, potser acabarem salvant tot això a base d’escatimar del berenar dels nens, de no pagar la quota del menjador escolar, de quedar a deure els llibres de text.

Total, que ens haurem de privar de moltes coses i no sé si en sabrem. Potser no ens n’han ensenyat. Potser ho passarem molt malament i ens sentirem desgraciats quan comprovem que per fer vida de ric s’ha de ser ric, i no un assalariat corrent que treballa pel benefici d’un altre. Potser ens caurà la cara de vergonya quan haguem de reconèixer que no venim de marquesos. Que dues generacions abans de la nostra, la dels nostres avis, sense anar més lluny, tot això ho tenien molt més clar.

Als membres de la classe mitjana -o sigui, a la immensa majoria de nosaltres- el capitalisme ens ha fet creure que podem fer vida de rics sense ser-ne. I el que és pitjor: que hi tenim dret. Aquest sistema econòmic -diuen que és el millor dels sistemes possibles- ha crescut, en les darreres dècades, sobre la base d’aquest engany. I la píndola enverinada ha estat l’accés fàcil al diner a crèdit. “Endeuti’s fins les celles i viurà com un ric”. A quí li estirem les orelles: a qui enganya o a qui es deixa enganyar?

Crisi, crisi, i més crisi. Però no passa res, fa molts anys que el capitalisme pateix crisis. I sempre en surt reforçat, i sempre, en les crisis, hi ha taurons i caimans que en saben treure profit. El capitalisme gaudeix d’una boníssima mala salut, malgrat la seva edat provecta. Hi ha corda per estona. Crec que en això Marx la va pifiar. O no, ves a saber, i potser amb aquesta crisi la fi del nostre adorat sistema està a tocar. Si és així reserveu-me una cadira a primera fila, que aquest espectacle final no me’l vull perdre per res del món.

I perdoneu el to cínic que estic fent servir avui. No vull ferir ni ofendre ningú. Qui em vulgui entendre m’entendrà perfectament, sobretot si fa temps que em coneix.

 

Advertisements

2 thoughts on “Hi ha crisi

  1. A mi em fa l’efecte (i potser és més un desitg que una realitat) que aquest cop el sistema no se’n sortirà reforçat. Que, molt probablement, veurem canvis notables en el que ha sigut fins avui el capitalisme. No sé si serà per a millor o per a pitjor (alguns economistes parlen de la dictadura de les grans corporaciones industrials com a alternativa); però penso que la crisi de confiança brutal que ha sorgit en aquesta ocassió tindrà conseqüències profundes.
    En algun article que he llegit no recordo qui comparava aquesta crisi amb la caiguda del mur de Berlin. I penso que una mica de raó potser la tingui.

  2. Ferran, el teu criteri com a economista em fa considerar això que dius.
    Vaig llegir no sé on que l’economia es basa sobretot en la confiança, i potser la confiança es regala molt alegrement en molts ordres de la nostra realitat d’avui. Una confiança potser un pèl superficial, un pel mandrosa, poc rigorosa, massa centrada en el “no passa res” o en el “tot anirà bé”. Un bon anàlisi de les coses és el que de vegades es troba a faltar.
    Dic tot això des de la perspectiva de peu de carrer, no pretenc més.
    En fi, ja ho anirem veient, i els qui esteu més informats ja anireu dient, o almenys m’agradaria.
    Salutacions un cop més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s