Trens

 

Trens que s’allunyen. Trens que tornen. Trens fantasma en nits irreals.

Trens elèctrics que els reis no et van portar mai. Trens de corda i màquina de colors, per aquells dies en què tot era tan senzill com fer cas a la veu que et deia “desa el tren que és hora de sopar.”

Trens per fugir. Trens que no van enlloc. Trens que descarrilen per excés de velocitat. Trens que s’aturen per falta de combustible: ja no hi ha més troncs per cremar.

Trens de llarg recorregut. Trens a l’estació següent. Trens en via morta.

Trens que tu conduïes, fermament assegut davant la taula de comandaments, i que ara et tenen assegut al darrer seient del darrer vagó, fent un sudoku sense ganes.

Trens que no tenen destí, més enllà dels paisatges sempre nous que van desplegant-se davant dels teus ulls serens.

Quin és el teu tren? Potser és un d’aquells que arriben, al matí, a la mateixa estació de la que van partir. Són trens que han travessat la nit, dins el silenci d’un son plàcid i reparador. Trens amb sorpresa: la mà que et deia adéu és la mateixa que ara t’ajuda a baixar els graons del vagó, i els teus peus noten el terra sòlid de l’estació d’ahir. Que et duri per sempre, si aquest és el teu tren. No l’oblidis mai, si en aquest tren algun cop has viatjat.

Miro el rellotge: el nostre tren surt d’aquí a poc. Vaig comprar dos bitllets. Et veig arribar corrent, al fons de l’andana. Al final has vingut, però no dus equipatge. Senzillament, has vingut a acomiadar-me.

Trens que es creuen i s’ignoren. Trens paral·lels que es fondran en un punt de l’infinit.

Trens de sentit oposat que s’aturen just l’un al costat de l’altre, per una avaria tècnica; miro dins l’altre tren i et veig, asseguda. Tu també em veus: treus una barra de pintallavis i comences a escriure una cosa que no entenc sobre el vidre de la teva finestra. Ah, és una adreça. De sobte el meu tren arrenca, i no tinc temps d’anotar-la ni prou memòria per poder-la recordar.

Trens i més trens. Tants trens com vides. Quin és el teu? Trens dels quals ja no pots baixar… Trens als quals mai no havies d’haver pujat…

Trens que no pots perdre, pequè són l´últim tren que et porta a casa. Però que potser perdràs.

 

Música per al text: Last train home, Pat Metheny

 

Anuncis

5 thoughts on “Trens

  1. Trens que ens fiquen dins d’un túnel. O que ens treuen d’ell.
    El tren sempre és vida, viatge; però viatge com el d’abans, no com el d’ara, que només fem que passar.

  2. Ferran:
    El tren és vida, clàssica metàfora,oi?
    Viatge com el d’abans, on el sentit no està en arribar sinó en el camí que fas i com aquest t’enriqueix. Abans els viatges eren lents. Un viatge marcava una vida.
    Avui tot és ràpid. Sense procés. Fast food. Fast trip. Fast sex.
    Ah, i si pot ser tot a “low cost”.
    Gràcies un cop més pel teu comentari i la teva visita.

  3. Perezosos, no sabia que entenies i escrivies el català. A veure si resultarà que només tradueixo per Siralsen (Blumm)… 🙂
    Gràcies un cop més per llegir-me.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s