Raskolnikov

 

Un assassí no mata per raons existencials. Només mata per arribar a un objectiu tangible, com pot ser l’apropiació d’un bé aliè, l’obtenció de poder o la satisfacció d’un instint irracional.

Possiblement algú que mati únicament per veure si és capaç de transgredir un límit no és un assassí, llavors. És algú que no mata per res, que només mata per a si mateix. Per això, Raskolnikov, no ets un assassí, malgrat haber matat.

Als ulls del món, però, ets un vil assassí, un assassí a sang freda. Pràcticament ningú no entendrà les raons profundes del teu acte.

I en el teu crim el teu càstig.

Penso en tu, Raskolnikov, i en tu hi veig molt de mi i molt de tots. Humans a qui la forma humana se’ns ha fet massa estreta. Com aquelles sabates de primera comunió que al cap de res se t’han fet petites i ja no et deixen caminar. Tan culpables, tant innocents. Tant valents i tant covards. Tant humans, tanmateix. Encara massa humans.

Que tinguis molta sort, Raskolnikov.

 

Advertisements

6 thoughts on “Raskolnikov

  1. Hola Jaume!!
    Sento no haver pogut comentar abans…
    Tots som una mica Raskolnikov… I és cert, no tothom qui mata és un assassí.
    Una abraçada.

    p.d: Diria que és càstiG…

  2. Crim i càstig…
    María, gràcies per comentar, sempre que vulguis i puguis, no et disculpis.
    Tots som Raskolnikov… uns més que d’altres, però tots en el fons. I ves a saber què ens mou a ser-ho… a vegades creiem ser-ne conscients, però qui sap.
    Gràcies per la observació. Tens tota la raó. Ho corregeixo.
    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s