Dedicat

Digue’m en què creus. Bé, no cal que m’ho diguis a mi. És a tu a qui ho has de dir. Ets tu qui ho ha de saber. Només tu.

Si encara creus en alguna cosa, marca-la amb traç gruixut en el teu full de ruta. I si ja no creus en res, seu al banc dels desencantats i espera. Espera que sonin els cants de sirena, espera sentir la música del flautista d’Hamelin, espera l’arribada dels falsos profetes, espera’ls, perquè ells compten amb tu.

Dedicat als qui encara creuen en algun sentit més enllà dels actes. Als qui dormen convençuts que l’esforç està valent la pena. Als qui encara veuen la llum d’aquell port que es diu Helena.

En aquest món confús res és bo i res és dolent. Però sàpigues, almenys, en què creus.

 

(primera coda: no et conec de res, Gerard, però si algun dia et trobo en qualsevol bar et diré que m’agraden els teus versos, com un dia em va agradar la teva mística. Avui ja no hi crec, ja no crec en místics. Però segueix sent bonica, estimulant i vitalista. Potser avui tu, igual que jo, tampoc ja no hi creus. Potser ja només creus, com jo, en el Déu de les petites coses.)

(segona coda: un trompetista foll fa broma amb la paraula “camins.” Un cotxe inunda l’aire amb els decibels d’aquesta mateixa paraula. Un músic de carrer entona la teva cançó. Massa coincidències en tants pocs dies)

(tercera coda: algún dia haurem d’assumir el cost d’haber confiat en excés en la corporació Microsoft)

 

Anuncis

3 thoughts on “Dedicat

  1. Mira que des del primer cop que vaig veure la fotografia del teu perfil vaig pensar que tu eres el mismíssim Gerar Quintana 😉

    Microsoft, mai confiïs en l’impost revolucionari que et fan pagar vulguis o no. Visca la cultura i el programari lliure 😉

    No sé què crec ni què penso, ara tot emboirat no em deixa mirar endavant. Això sí, fa un cert temps que algunes coses clares tinc, coses que sé que no vull i potser és una manera de començar.

    Una abraçada!

  2. Alegría, hola.
    Una vegada, per Sant Jordi, un venedor d’enciclopèdies em va preguntar si era el cantant de Sopa de Cabra. Molt despistat, l’home, per cert, perquè jo diria que no m’hi assemblo quasibé en res… Admiro el Gerard Quintana, sempre m’ha semblat que no volia vendre cap moto, entenent que en el “show business” sempre hi ha una part de mentida inevitable.
    Bé, sí, però jo em referia a com ha condicionat la nostra vida tot el tema aquest d’Internet. En sóc molt crític. Sí, admeto que és contradictori emetre aquest judici des de dins mateix del medi. Suposo que com tot, depèn de l’ús que es fa de les coses.
    I és clar que és una manera de començar… i em costa creure que no sàpigues en què creus. M’imagino que en el que mai no has deixat de creure.
    Un plaer, Alegría

  3. hola amigo, perdona, pero en el post nuevo no marca los comentarios y hay dos míos. Había entrado a ver si tenía respuesta, marcar cero comentarios pero si abres están ahí.

    Disculpa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s