Si escolta bé

 

Assegut damunt la sorra, mirant un horitzó salvatge, amb la remor d’un mar desfermat pels vents del nord, l’home que busca respostes aconsegueix apropar-se un pèl més a ell mateix. On comencen tots els viatges, on acaben tots sense remissió. On es tanquen tots els cercles, on hi ha el centre mateix dels equilibris, on les distàncies entre els punts de l’univers -el propi i el real- es fan més manejables o fins i tot s’esborren. On la memòria banya d’or i embalsama el temps viscut.

El nostre home mira incansablement l’espectacle d’un mar indomable. Immòvil, exiliat de si mateix, resta així fins que sent a l’espinada el calfred de la nit, perquè ja comença a fer-se fosc.

De camí al petit hostal, s’adona que el fred no se li ha clavat als ossos sinó que li ha fet més viva la petita brasa de la seva llum interior. Com quan algú et toca la galta amb el dors de la mà i el diu “mira quin fred que fa.” Sempre somrius quan t’ho fan. És un gest sempre benvingut.

Sopa sense pressa, ja només l’espera un son plàcid, un viatge de punta a punta del no-res a la modesta habitació que ha llogat per només aquella nit. L’endemà farà via cap a un altre racó de món, on potser el mar esdevindrà muntanya, però de ben segur, si escolta bé, li parlarà del mateix. Perquè el món quan parla, el món de debò, quasi mai no diu res de nou, quasi sempre recapitula, i la resta ja la hi poses tu.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s