Llac Leman (I)

 

Arribar a Ginebra és com posar els peus en els llimbs; en una extranya terra de ningú, en el cor d’una Europa adormida, jubilada, anestesiada per l’avorridíssim confort dels beneficis financers, decorada per un atrezzo de fons que només consta de noms d’asseguradora i de marques de joieria i rellotges, penjats al capdamunt d’edificis grisos; Ginebra, resum perfecte d’una Suïssa indiferent, egoïsta, malalta de neutralitat, que ha fet de l’anonimat el paradís perfecte pels exiliats de tot menys de la pobresa, segurament el lloc ideal pels exiliats de si mateixos.

No hi ha gaire cosa per a fer. Una passejada pel Quai du Mont Blanc, contemplant la grisor freda de les aigües del llac Leman. És un llac prim i estirat, i a la riba contrària es perceben els llums d’una França tan propera en distància però conceptualment tan llunyana. En altre temps, en temps de la Segona Guerra Mundial, alguns ciutadans fugien de la França ocupada pels nazis travessant el llac, nedant els pocs quilòmetres que separaven ambdós paísos en aquell punt. Ginebra, la llibertat.

Si fa fred a la riba del llac Leman, si ja son més de les onze, si ja no té cap atractiu el sortidor central, l’única opció raonable és retirar-se a l’hotel, un hotel asèpticament civilitzat, despersonalitzadament internacional, habitat per grisos funcionaris de l’ONU i per dubtosos delegats de paísos africans en conflicte amb algun país veí igualment dessagnat per una anònima guerra no-mediàtica. I confiar que l’endemà el cel baix, els núvols espessos, la vella climatologia de la vella Europa, donin pas a un cel obert amb alguna generosa ullada de sol.

Algun cercle personal pot tancar-se a la riba del llac Leman. Alguna conversa que tingué lloc allí mateix, en altre temps insignificant, avui pot ser, gràcies al record i al pas del temps, plena de sentit. Avui clau. En altre temps, un temps tocat per la incertesa, algú fou capaç de dir-te com de relatiu és tot, i com mai pots saber si el que a tu et sembla fonamental a algú altre li semblarà del tot irrellevant.

Algú en altre moment va dir-te que el que compta és que siguis tu, i que si hi creus amb força al final el que hagi de venir vindrà. Malgrat les veus que se’n riguin, malgrat els obtusos que sempre trobaran alguna pega en el que fas; quan optes per ser diferent sempre rebràs l’escepticisme i la burla dels mediocres vocacionals i dels rebentadors professionals, de les ovelles de ramat, en definitiva, de la genteta que no suporta que algú hagi gosat pagar el preu que ells tenen por de pagar, el preu de ser fidel al que tu vols i al que et fa sentir lliure. El preu de ser tu i ningú més que tu. A mi, en aquest sentit, ja fa anys que se’m va curtir la pell, des del dia que vaig tenir clar que no m’importava massa allunyar-me de certs canals convencionals, de certs carrils de certes autopistes de peatge tou que acaben per no portar-te a on volies anar.

En llocs com el llac Leman els esperits reposen i es retroben a si mateixos. Es renoven voluntats, es refermen propòsits. Brillen les llums de sempre, talment com devien brillar les llums de la llibertat des de la França ocupada.

No hi ha massa per a fer a Ginebra, i tard o d’hora te n’has d’anar. Però el llac queda. Per a noves i futures converses, per a nous cercles que algun dia es tancaran.

 

 

Advertisements

2 thoughts on “Llac Leman (I)

  1. És que Suïssa és un país molt extrany… una sèrie de francesos als quals no els convenie ser francesos, uns alemanys a qui no convenia ser alemanys, uns italians que tres quarts del mateix… Tots juntets, units i ben avinguts, això sí. Aliens a tot i d’esquena a tot. La zona franca moral d’Europa.
    Paisatges únics, això sí.
    Ferran, gràcies per la visita, un cop més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s