Polèmiques

 

Hi ha polèmiques que les mires des de fora, que ni et van ni et venen. Polèmiques que tenen un cert seguiment a la xarxa, i que fins i tot transcendeixen, per bé que subtilment, en algún medi de comunicació escrit. Irrellevants, en el fons. Com la majoria de coses que passen a la xarxa, irrellevants, perquè les coses de veritat passen en la vida real, no en la fira de les vanitats individuals en què s’ha convertit Internet.

Jo, evidentment, no ficaré cullerada, perquè ni em va ni em ve. A banda, des d’aquest insignificant espai, la repercussió que pot tenir la meva posició passaria absolutament inadvertida. Tot això m’ho prenc com a pretext per dir el que m’ha fet veure que dues persones s’embarquin en una polèmica de saló, en un combat d’egos, que per molt talent que demostrin, no deixa de ser una mica llastimosa.

A vegades sembla com si a tots plegats ens manquin vint anys més d’edat; com si ens manqui una bona dosi extra de temps, d’experiència, d’aprenentatge de la vida, fonamentalment per no caure en l’error de voler categoritzar, d’assentar càtedra en qüestions de cap mena. Especialment en qüestions de convivència, d’afecte, de relació amb els altres.

És cert que costa molt admetre que quan alguna cosa no ha anat bé el principal responsable és un mateix. Tendim a fer una reconstrucció dels fets en què sempre apareix una justificació que ens exculpa. I dic “culpa” en sentit gens condemnatori, gens en sentit de llosa moral. Som així, sempre ens agrada veure’ns en els miralls que més ens afavoreixen, i en aquest sentit, construir-se un mirall a mida és de les coses que sabem fer millor.

També és cert que en la més estricta intimitat, en aquells moments en què un només es té a un mateix com a interlocutor, no hi ha lloc per als subterfugis ni les excuses, i aleshores ens som absolutament sincers, perquè per sort no som tan patètics com per a enganyar-nos a nosaltres mateixos, perquè això és quelcom que de veritat afectaria la nostra més elemental dignitat i autoestima.

Tots tenim raó. És infantil pensar que només un la té i els altres no. Amb això no vull dir que hi hagi tantes veritats com individus, només dic que, havent-hi com hi ha una sola veritat tots la fem nostra a la nostra manera, ja que tots vivim les coses a la nostra manera, que és la única manera com podem viure-les. I segurament els vint anys de més que de vegades sembla que ens manquen ens ajudarien a tenir la generositat per deixar que els altres gaudeixin del seu dret a enmirallar-se en els miralls que més els vingui de gust, més els tranquilitzi, aquells que els retornin una imatge d’ells mateixos el més balsàmica possible, i la que més els ajudi a tirar endavant. I ens evitarien de caure en allò que a la llarga no fa bé a ningú, que és fer-se mala sang.

 

Advertisements

5 thoughts on “Polèmiques

  1. Fa poc vaig viure en les meves pròpies carns una polèmica per la xarxa. Vaig estar uns quants dies amb l’estomac i els nervis perjudicats per no voler-me posar a l’alçada dels altres. No val la pena, em deia, però per altra banda els n’hagués dit unes quantes de ben bones.

  2. Sí, és veritat que és més important parlar de les guerres o la misèria al món, però el que està tocat per la febre d’escriure té també altres codis i interessos. L’escriptor bàsicament és primmirat i aimant de donar voltes a les coses. En aquesta picabaralla hem de reconeixer que han esmerçat esforços i han dit coses bastant interessants. Però sí, que aquesta palestra sigui pública és el que sorpren, més si pensem que molts no saben qui és l’altre o si hi ha altre. Permete’m un consell, sóc bastant inútil en informàtica, però sé que diuen que amb fons negre cansa més llegir. (ah,ja et contestaré el comentari)

  3. Alegría:
    Sí, provablement no valia la pena, i per això no et vas rebaixar. Hauria servit per canviar-los el punt de vista?
    No ho sé, les disputes, les discòrdies… són coses complicades, i més si hi ha sentiments forts pel mig.
    Una abraçada.

    El Criteri:
    La polèmica al·ludida ha demostrat que hi ha un component d’exhibicionisme molt accentuat entre la gent que escriu. Tot plegat amb una qüestió de fons absolutament insoluble, i en el fons intranscendent. Un esgrima d’exhibició.
    Potser el propi medi contribueix a aquest tipus d’espectacles. A Internet la gent es diu coses que per telèfon no es diria igual, i que cara a cara ni s’atreviria. Vivim massa amagats darrera les pantalles, penso molt sovint.
    Bé, t’agraeixo el comentari, i sigues molt benvingut al Paraules Efímeres.

  4. Hola, Jaume!

    Venia a tornar-te la visita. Tens un blog força interessant, amb uns posts d’una prossa bellíssima. Sobre les polèmiques… bé, crec que hi ha gent que no pot viure sense discutir, sense plantejar les coses amb la línia del ‘contra mí o amb mí’. Però crec que és més fàcil ésser sincer amb un mateix quan no estem sols.

    Salutacions!

  5. Theo, molt agrait pel comentari.
    Sí, discutir sol ser una manera d’autoafirmar-se, i sovint, sota del “discutidor professional”, sobretot del perfil que tu apuntes, s’hi sol amagar una inseguretat, un temor a ves a saber què. Hi ha gent que té por a la diferència, tant la pròpia com la aliena. Bé, ho suposo, simplement.
    Salutacions i benvingut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s