Ja no sé

 

Ja no sé on és el Major Tom. Ja no sé quin forat negre l’ha engolit. Potser ja és lluny de nosaltres, perdut per sempre, a l’altra banda de la pell del firmament. Potser pren el seu tè al saló sideral de l’Home-Estrella.

Ja no sé per quins carrers corre el nen que un dia vaig ser. Ja no sé on he deixat la meitat de coses, només sé que me les he deixat pel camí. Però una extranya emoció torna de no sé on, d’un vell passat on totes les ficcions eren creibles, on erem terra verge i qualsevol podia venir a plantar la llavor de la nostra felicitat.

 

Música per al text: Starman, David Bowie

 

Advertisements

8 thoughts on “Ja no sé

  1. No el coneixia, Theo. I l’he buscat a la xarxa sense trobar-lo. I m’he alegrat moltíssim de comprobar que encara hi ha coses que no es troben a Internet, i que, si les vols, has de desenclaustrar-te i sortir al món de veritat.
    Encantat pr la visita.

  2. Jo també l’he buscat per citar-te’l exacte, però no l’he trobat. De memòria, diu més o menys:

    Cual mercader
    que en tiempos de inclemencia
    esconde sus tesoros,
    así escondí yo mis recuerdos.
    Más la lluvia y el tiempo
    ha borrado las huellas
    y ya no puedo hallarlos.

    Està al llibre Elegías a Julia Gay

    Salutacions!

  3. Theo:
    Bé, de memòria o literal, és un poema bonic. Gran tema, l’oblit i el record. Tema d’una certa “maduresa” personal i poètica.
    Gràcies!

    NeoPoeta:
    Gràcies pel comentari, ho celebro. Benvingut al “Paraules Efímeres”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s