Els perquès. Els dies

 

Ho deia no fa massa: cada cop està més en crisi el fet de buscar els perquès. Cada cop incomoda més la gent que busca el sentit al que fa, al que succeeix, al que l’envolta. “Ei, tio, no et rallis” “Ei tia, deixa’t de paranoies”. (Rallar-se, paranoies… entengui’s “pensar”).

I segurament això no és nou. Hi ha una magnífica novel·la, una bellíssima història en què el protagonista, en la seva primera etapa de la vida, descobreix l’arrel de tots els seus problemes: sempre busca un perquè. Parlo de Sinhué l’egipci, del finlandès Mika Waltari. Sinhué, jove metge, pateix l’ostracisme de la classe mèdica egípcia pel fet de sempre voler anar més enllà en l’explicació dels casos mèdics. Sortosament per a ell, això que els seus col·legues veien com a defecte, fou la virtud que el convertí en un metge excel·lent. Bé, l’excel·lència, naturalment, depèn de molts altres factors, però suposo que sense el pas previ de no acomformar-se amb l’inmediat ni amb allò merament superficial, cap viatge personal d’envergadura no és possible.

I tot, naturalment que sí, té un perquè. Hi ha un perquè en tot el que fem i també darrera del que no fem. A vegades és un perquè que no costa de veure, a vegades està recònditament amagat. Però hi és. I cal conèixer-lo. Perquè els perquès són el que més bé expliquen les coses. No, no dic que les justifiquin, simplement permeten entendre-les.

I deia un grandíssim sabi: “Abans de jutjar, intentem comprendre”. Alliberem-nos de l’impuls, tants cops merament emocional, que ens porta a jutjar. El sabi al que em refereixo és un dels màxims exponents del Racionalisme: es deia Baruch Spinoza.

Qualsevol dia és bo per aturar-se a buscar un perquè. Qualsevol dia és un excel·lent moment per comprendre.

 

Advertisements

5 thoughts on “Els perquès. Els dies

  1. Sí, Ferran, en aquest cas la geometria “convencional” no ajuda. Tan sols la destresa deductiva és el que pot facilitar la comprensió.
    Spinoza és una figura interessant. Un exemple d’independència de pensament, modèlica, vista amb ulls contemporanis. Mai es va voler vincular amb cap institució acadèmica, i es va guanyar la vida pulint lents.
    Es veu que el franquisme el va intentar fer pasar per “filósofo español”, aprofitant uns orígens geogràfico-familiars una mica difusos…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s