El país de tots els arbres

 

Havien crescut de forma ràpida, gràcies a l’adob de primeríssima qualitat dipositat als seus peus, amb amor i cura, per unes mans que els volien tot el bé del món. Van fer-se alts, frondosos, bells. Amb un brancatge tupit i espectacular. Els arbres més prometedors que mai no s’havien vist.

Al país del costat, els arbres eren d’una altra mena. No eren alts ni brillava el seu verd sota el sol del migdia. Ningú mai no els havia adobat, i van haver de gastar la major part de les seves energies a clavar les arrels al fons de la terra, buscant l’aigua i els nutrients en la profunditat de l’escorça d’aquest món. Arbres austers, que per necessitat van aprendre a mirar endins, cap al fons. La seva veritat fou una altra, i s’hi van saber subjectar ben fort.

Un dia funest, un vent ple de fúria va assotar el país de tots els arbres. Aquells tan alts van caure tots. El seu brancatge sublim fou la seva trampa mortal, el seu taló d’Aquil·les. Per culpa de l’adob, per créixer tan depressa, es van oblidar de fer arrel, de forjar l’àncora que els subjectés amb prou força a la Mare Terra.

Al país del costat l’embat del vent només s’endugué la pols de les fulles, i feu encara més forts els arbres que mai no es projectaren vers el cel. Allà restaren, i aguantaren així mateix cent-mil ventades més.

Els arbres caiguts, mentre veien com els marxava la bellesa tan ràpid com els havia arribat, mentre se’ls assecava l’esperança, la glòria a què estaven cridats, abatuts i derrotats, només ploraven. Veien els arbres del país del costat, i se sentien enganyats. No foren capaços, per més que ho intentaren, de trobar un sol perquè.

 

Advertisements

11 thoughts on “El país de tots els arbres

  1. I el mateix podem pensar que els passarà a aquells nens criats entre cotons, que mai els hi ha estat negat res, que han tingut tot el que han volgut, fins i tots abans de desitjar-ho. Aquests nens, quan siguin adolescents i algú els digui que no, respondran amb violència extrema o s’enfonsaran en la depressió i la desídia si quelcom els exigeix més esforç que el que poden dedicar en deu minuts.

    Salutacions!

  2. Theo:

    La radiografia és exacta. Només que això que tu planteges en temps futur jo m’atreveixo a conjugar-ho ja en temps present: al meu entendre això ja està passant.
    A veure quan trigarem a necessitar adaptar el terme “hikikomori” a la nostra realitat social.
    En fi, ja ho anirem veient.
    Encantat per la teva visita, un cop més, i gràcies per llegir.

  3. Magnífica metàfora del perill que comporta deixar-se seduir per les falses aparences i sobretot pel camí ràpid mancat de tot esforç. Precisament d’això parlava avui al bloc., de com els homes sóm capaços de vendre fins i tot una extremitat del nostre cos per una mísera quantitat de diners., aquesta petitesa humana que és immensa..saludus crcak

  4. Noctas:
    Sí, és com aquell reality dels EUA, que feu furor entre la població d’origen hispà: “Gana la verde”. L’immigrant -concursant- és sotmès a tot de proves del tipus menjar-se cucs vius, insectes, netejar fems… el guanyador rep com a premi el valor econòmic de gestionar la tarja de resident (“la verde”). Posats a “afavorir” l’inmigrant, cal fer-lo passar per proves degradants?
    Com tu dius, “petitesa humana que és immensa…
    Saludíssims.

  5. Hem entrat en el rol de la llei del mínim esforç, ens pensem que tot funciona apretant un botó, i quant no es així, tristos i abatuts ho solucionem prenent-nos una pastilleta de dos
    colors.

  6. Perquè ha de ser de dos colors???pot ser que estigui molt desfassada…en tot cas estic d’acord.
    I, respecte a la lliçó que ha de donar el temps, el lema és aprendre a viure.Aprendre a ser feliç amb les coses petites tants cops nombrades i tan poques vegades utilitzades.
    Això és com els documentals d’animals, tothom els veu….:)
    Fets, no paraules.

  7. Quan he fet el comentari i he posat la frase del final, he pensat semblo el Monti…jejeje però en aixó estic d’acord quan és debó, no de precampanya electoral.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s