Escriu

 

Des d’un racó anònim d’un suburbi, d’un polígon d’extraradi, des d’un forat enmig del ciment armat, des d’un punt de llum en les alçades d’un conglomerat de formigó, un esperit rebel i nihilista tecleja. Escriu. Costrueix històries sòrdides i descarnades. Dur i desencisat, de tornada de tot, obscur i blasfem, conserva, però, un punt essencial de romanticisme que fa que qui el llegeix s’enamori de la vida a través de les seves paraules. Perquè la vida és feta de molt poques coses, i totes elles molt bàsiques: un blues, una cintura exacta, un llit guanyat a pols, una dignitat de pedra picada. És tan poca cosa la vida que no hi ha temps a perdre ni amb la mística ni amb la petulància. Només vida, perfum de cos nu, cabellera oberta al plaer i a l’abraçada.

Des d’un forat sobre l’asfalt, sota la pura nit estelada, repeteix sobre el paper, una i cent vegades, la veritat d’un món sense Déu, la història d’una vida que poc a poc se’ns acaba.

 

Advertisements

8 thoughts on “Escriu

  1. Oscar Wilde, quina figura més admirable…
    No sé si és verídica l’anècdota, però quan Wilde condemnat a mort, la nit abans de morir, va demanar cava i caviar, va afirmar, mentre s’ho prenia: “Crec que estic morint per sobre de les meves possibilitats”. Ho trobo genial… En la línea de la teva cita.
    M’agradaría parlar més de Wilde…
    Encantat, Theo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s