Saló Sideral

 

No parlen. Vull dir que no conversen. A vegades ni es miren. Només, de tant en tant, deixen anar una frase. Atrapen bombolles en gàbies de subjecte-verb-complements. Prenen tè en un dels darrers Salons Siderals que encara queden oberts.

Tot i que es van posar de moda ja fa un temps -foren un autèntic boom- la majoria de Salons Siderals han anat tancant per falta de clients. El que ells dos freqüenten -de fet hi passen totes les hores de tots els dies- és un saló que té vistes al límit de l’Univers, una espècie de pell gelatinosa, com de làtex, a l’altra banda del qual s’hi entreveu una llum extranya, com de posta de sol virtual.

Tom va perdre la nau misteriosament, un dia, qui sap quan fa d’això, i ja mai més ningú no va saber d’ell. Avui beu un glop de tè vermell i diu:

La contemplació d’allò bell desperta en el qui mira un noble desig d’imitació.

Starman ni tan sols assenteix. Amb la mirada absent, recorda que mai no va voler baixar a la Terra per no transtornar les ments dels ingenus terrícoles. Avui les celles se li han tornat blanques com les neus eternes del Kilimanjaro. Passen dues hores en silenci. Starman parla:

L’evolució que no es fonementa en una correcta recapitulació no és més que decadència.

Tom espera. Amb un nou glop de tè es pren la darrera píndola proteínica que li queda. Després diu:

Els nostres ulls són els ulls d’un Univers que es mira. Quan els nostres ulls es tanquin, l’Univers perdrà la consciència.

Si mor el Joker mor el joc.

Jo no em dic José, ni tu Ana María Maya.

I callen. Callen durant sis infinits. Al cap d’aquest segon etern Tom examina el fons de la seva tasseta de porcellana.

-Fa molt que David no ve per aquí. Desde que s’ha casat no se li veu el pèl.

-No, no és per això. És perquè és artista i té altra feina que filosofar.

 

(Agraiments a J.G., traficant d’idees)

 

Anuncis

5 thoughts on “Saló Sideral

  1. Jaume, tienes que grabarte a fuego una cosa: yo no te comento pero leo todo lo que escribes en castellano, que es mi lengua materna y en la que puedo decir tacos.
    Que lo sepas, mozo.
    Un saludo. O un abrazo ya, qué pollas.

  2. Blumm, mi satisfacción es saber que me lees, cuando a ti te apetece y por ganas. Y ya te lo dije una vez, acuérdate, que para mí no eres un lector cualquiera…
    Ah, y por si te apetece intento poner una traducción al castellano en las secciones laterales.
    Un día hablaremos de tacos y procacidades, ya verás… 🙂
    Un abrazo, pues claro que sí!

  3. Hey Jaume! Sembla això un extracte d’una novel·la de ciència-ficció. Penjaràs les altres parts? 🙂 Jaja Bo el final… Els artistes tenen més coses a fer que filosofar, m’ha agradat.
    Per cert, què tal és la llibreria que em vas recomanar? M’encantaria trobar una xula i antiga, on el llibrer sigui súper vell… jajaja, potser això és massa literari! Deixem-ho en que no sigui com la FNAC. 🙂
    Salutacions! 🙂

  4. María:

    Desvetllaré les claus del text…

    Bé, el cas és que tinc una dèria recurrent amb alguns personatges de l’univers musical de David Bowie, concretament Major Tom i Starman… que he incorporat al meu propi món creatiu. Aquest text connecta amb dos que ja van aparèixer el desembre passat (“Major Tom”) i el gener (“Ja no sé”). Jugo amb ells a la meva manera, i aquest cop, he incorporat una clau nova, manllevada del context literari de Jostein Gaarder (recomanat) i concretament de la novel·la Maya. Res, jugo amb la imaginació, sota risc que el lector es perdi una mica… però de tant en tant m’agrada fer-ho.
    La llibreria: potser no és tan idíl·lica com això, però s’hi respira un amor a la literatura per damunt del pur fet comercial. Hi ha una part de llibre nou i una de llibre vell. A la porta hi ha una pissarra on el llibreter escriu cites literàries, i és un senyor amb barba blanca que a vegades és una mica esquerp però coneix l’ofici.
    És probar-ho, però de tot BCN és el millor lloc que conec. La Central també està molt bé -especialment la del Raval-, però ja s’acosta perillosament al concepte “supermercat”, així que jo em quedo amb Taifa. A veure què et sembla si t’hi arribes algun cop.
    María, encantat per la teva visita,i com dic sempre, gràcies per llegir.

  5. Jostein Gaarder està a la meva llista de pròximes lectures. 😉 Tan és que el lector es perdi… Ja es retrobarà i si no, per això estan els comentaris. 🙂
    La llibreria pinta bé. Quan acabi exàmens, m’hi acostaré. Segur que està genial. M’ha agradat lo de les cites! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s