Dispersant

 

Viure al costat del mar té coses. Com  respirar, a les sis de la tarda, una marinada suau, que allarga tant com pot la seva presència. Una marinada discreta, de primavera jove, que encara no s’atreveix a lluir tot el seu potencial, tota la seva cabellera desplegada. En un espai obert, d’extrarradi de ciutat, això pot passar. Les sis no és hora de marinada, però la marinada hi era.

Insòlitament, venia carregada d’una intensíssima i industrialitzada olor de suavitzant.

………………..

 

I canta. Amb ulls de reina mora. No sap com vol que sigui el vestit del casament de la seva germana. I canta. I no fa massa cosa de profit, però és un cascabell ingenu, que ja vol començar a volar, i a dringar, una miqueta més alt.

No entenc com alguns, a la vista de certes realitats creades, en nom de no-sé-què d’unes pàtries pures, es poden plantejar d’expulsar la sal i la rialla, la riquesa del contrast. La pell bruna.

………………..

 

No tibis massa la corda. No imposis la teva llei a preu de saldo. Que la paciència dels prudents no és més que, a vegades, un sensatíssim -i fragilíssim- fil d’intel·ligència.

………………..

 

Uns quants cops t’he sentit tocar. Amb escepticisme he rebut quasi sempre el teu talent indiscutible, rotund, innegable. En justícia, ho deus tot al talent més que a la Fortuna que aparentment t’assegura el teu cognom. Ahir, per primer cop et vaig sentir parlar. Em va agradar el que vas dir.

Si la vida et dóna llimones, pren llimones,” deies. Amb raó. Em vas fer pensar.

………………..

 

No vulguis matar el drac. Intenta domesticar-lo.

 

Paraules Efímeres, 23 d’abril de 2009

 

Advertisements

7 thoughts on “Dispersant

  1. Molt bo el final. Perquè en iconologia, domesticar o matar el drac són dos opcions que reflexen posicions culturals oposades. Així, quan Santa Marta domestica la Tarasca de Lyon, s’entén com la cohabitació pacífica del cristianisme amb les religions locals, cèltiques o més o menys romanitzades. En canvi, quan Sant Jordi mata el drac para ja d’un cristianisme triomfant i excloent.

    Salutacions!

  2. Ferran, a vegades és la sort de trobar les paraules. I també influeix com les rep el lector.
    Em complau el comentari, molt.
    Gràcies per llegir, sobretot.

    Theo, és una bella aspiració, no? la cohabitació pacífica i civilitzada. Sí, la sang por esdevenir una rosa, la èpica cavalleresca sedueix en certa mesura, però on hi hagi el triomf de la concordia sempre hi haurà un progrés més gran.
    Gràcies per aportar aquesta òptica, i sobretot gràcies per llegir.

    Una abraçada a tots dos.

  3. la teva acurada tria de paraules em recorda els meus escritors catalans preferits!!! (E Márquez, Marc Pallarès…). Ummmmm, aquí hi ha fusta de creador literari!!!!!!!!

  4. Gràcies, Mireia, de debò que em complau el comentari. Escriure m’agrada. El temps ja dirà què passarà…
    Sobretot… gràcies per llegir.
    Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s