Codis (la llum de Diògenes)

 

Conec els codis. Conec les pautes de funcionament. Sé els marges mentals per on transcorren els desitjos i les frustracions alienes. Conec els tristos ressorts de tanta apatia. Sé perquè el gris predomina fins i tot en dies de primavera de blaus desbocats. Aquest gris de fons, aquesta punta d’aquest iceberg fet de por i de claudicació. Aquest temor a sentir el fred a la cara, a viure una mica. Aquesta por a donar forma real al tros de veritat que viu dins teu. Aquesta mesquinesa que algú t’ha obligat a criar i alimentar, com les males herbes que al final han asfixiat les arrels de la palmera més formosa.

Conec els codis. Conec la inflació moral negativa i les tendències a la intoxicació, perquè el que resulta fàcil és intoxicar amb els perfums de la falsedat i el posturisme. Sé que l’alegría es nodreix d’un fons de maldat. Sé que si avui fas bona cara és perquè saps que algú ho està passant pitjor que tu. I si veig que estàs radiant és perquè qui saps que ho està passant pitjor que tu ho està passant així precisament per tu. Sé que si avui l’amargor et llueix als ulls, si pels teus ulls veig que no saps dissimular aquest ressentiment que et mata, és perquè saps que avui algú ho passa bé amb la senzillesa de viure en pau. Sí, un estadi que intueixes però al qual et costa arribar.

Conec els codis, i per això me n’allunyo. Avui vaig a dormir amb el full de ruta ben clar. I és que no necessito ingressar al club del gris. Que no necessito vendre res, que les veritats les regalo perquè no són meves. Que no necessito caure bé, que no necessito ser simpàtic, que no necessito regalar res que després no sigui apreciat. Que no necessito deixar empremtes indelebles en cors de plàstic.

Ras i curt: “quant val? Tant? Aquí té. Bon dia. Apa, adéu.”

Que la llum de Diògenes em basta. A mi i a altres, pocs però suficients. Necessaris i suficients.

 

Advertisements

4 thoughts on “Codis (la llum de Diògenes)

  1. Em fa l’efecte, i és només una impressió que no podria argumentar, que mai més podrem assumir que la llum de Diògenes és tot el que verament necessitem per anar per la vida.
    I ho dic per mí mateix (i segurament per tu també, encara que reivindiquis aquest posat) que d’una o altra forma necessito tenir algunes coses amb mi per a sentir-me jo mateix: un llibre, el mateix ordinador des del que escric ara, uns discs, el piano, alguns quadres (o reproduccions, millor dit), el meu llit…

  2. Ferran, és que amb això de la llum de Diògenes hi ha una controvèrsia:
    Uns diuen que la llum en qüestió és la llum del matí que Alexandre li privava fent-li ombra, i que simbolitza l’esperit auster i desprès de dependències materials.
    L’altra interpretació considera la llum com a aquell fanalet que, al mig de l’àgora, sostenia Diògenes en ple dia mentre anava exclamant “busco un home, i no en trobo cap”, denunciant la falsedat predominant en els homes del seu temps.
    Jo intentava reivindicar més aviat aquesta segona llum, la llum que sap reconèixer els caràcters autèntics i lliures d’hipocresies.
    I tens tota la raó: jo tampoc sabria passar sense aquestes coses que a tu et fan gaudir… llibre, instrument musical, art…
    I l’ordinador, encara que és un murri lladre de temps, temps que de vegades penso que hauria de dedicar a practicar escales 😉
    Ferran, encantat, i gràcies per llegir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s