No s’estila gaire

Heretar una col·lecció de segells, mirar-la i remirar-la, cada nit, cada tarda. I quan algú et diu “això deu valdre una pasta” aixecar la vista, perdre-la en l’infinit sent conscient que ni t’ho havies plantejat.

Encarregar a un impressor un ex-libris, amb la figura d’una musa romàntica. Potser amb la imatge d’una amazona guerrera i sàbia. I quan l’impressor et pregunti si vols que tingui un pit descobert dir-li que sí.

Enviar un e-mail que digui; “T’he escrit una carta.”

Embadalir-se davant del Ferrari vermell que passa dels zero als cent en quatre segons, i l’endemà començar un viatge a peu.

Que et convidin a l’amor i et sàpigues perdre pels viaranys dels prolegomens.

 

Advertisements

6 thoughts on “No s’estila gaire

  1. Es estrany enviar un email dient-li al destinatari que li hs enviat una carta, però és imprescindible perdre’s pels viaranys dels prolegomens quan t’inviten a l’amor.

    • Una forma com una altra d’anar a contra-corrent, no?
      Anar a Nova York en vaixell, presentar-se a les cites a cegues amb una margarita al trau de l’americana…
      Gràcies per llegir, PM.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s