Intemporal

El meu vell barret de capità de fragata era fet de paper de diari antic. Ara que ha cremat a la foguera de Sant Joan, ara que he vist el seu buf fugaç d’espurnes ferotges, ara torno a tenir el cap nu i els peus descalços. Ara veig com el port del meu paisatge s’ha fet més gran, i com hi entren i surten les barques noves que jo no sé on van.

M’assec a la taberna, a la taula del costat de la finestra, i admiro el blau que tot ho suporta i que és més gran que tots nosaltres. Bec el meu te, el meu cafè i la meva aiguardent, i si algú ve a seure amb mi escolto, o parlo, o faig el distret. Se’n van els temps, i només el Temps queda, entre glop i glop de calendari.

Però entre el port i la muntanya hi ha el pla, i a l’ombra dels pins una casa ferma. Un hort, potser, un rafal amb vinya enfiladissa. Els peus descalços, el cap nu, la marinada a la cara, i un temps que sempre és nou i sempre passa.

 

Paraules Efímeres, 24 de juny de 2009

 

Anuncis

2 thoughts on “Intemporal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s