El Déu més petit, el Déu més gran

 

La vida ja és prou complicada com per complicar-nos-la nosaltres mateixos gratuitament. La vida és molt més senzilla del que a vegades pot semblar. La cosa és trobar aquell punt de simplificació que a vegades costa tant de veure. Com aquelles claus que busques desesperadament, a l’hora de sortir de casa, fent tard, i per més que busques no les trobes, i resulta que les tens davant del nas. T’atures, respires fons, mires on has de mirar i allà les tens. Això deu ser: mirar on s’ha de mirar. Allà hi ha el punt, que no pots inventar-te, que ja existeix, però que cadascú ha de decidir quan triga a arribar-hi, com vol arribar-hi, i sobretot si de debò hi vol arribar.

Si algú fa temps que llegeix per aquí potser recordarà que durant una temporada feia moltes referències al Déu de les petites coses. Aquell Déu petit, tan petit com qualsevol de nosaltres, tan humà que li pots fer un altar improvitzat en qualsevol racó de casa teva. Aquell Déu que t’ajuda a simplificar, com aquells professors de matemàtiques que segur que algun cop hem tingut, aquells que sempre ens advertien que, sobretot no ens equivoquéssim amb el “signe” i que al final, un cop arribat al resultat, no ens oblidéssin de simplificar.

El Déu de les petites coses s’encarna, si el sabem veure, sota moltes formes i manifestacions. I molt sovint s’encarna en la bellesa, en l’art i en la música. El Déu de les petites coses, que de tan petit sempre acaba sent el més gran de tots.

Deixo una cançó que crec que per a més d’un pot haver sigut una brúixula d’or. Per a mi ho va ser, quan la grandesa em va enganyar merescudament. Una cançó que és obra dels meus “tocayos” Duran Duran. Misteriosament avui torna. Les coses efímeres, a vegades, fan un salt en el temps, i et fan memòria de quins són els bons camins.

Molta felicitat pel proper 2010.

 http://www.youtube.com/watch?v=dDLiVwpv89s

Advertisements

4 thoughts on “El Déu més petit, el Déu més gran

  1. Una canción muy bonita que a mí también me trae buenos recuerdos: de inocencia y enamoramientos platónicos.La que sonó en la peli de 007 también me encanta.El libro no lo he leído.Un abrazo y feliz entrada en el 2001.

  2. Molt bon any 2010 per a tu i els teus propers!

    Com molt bé dius, els ensenyaments dels matemàtics, a vegades, només a vegades, tenen molta utilitat pràctica. Simplifiquem!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s