Obrir-te una finestra

 

Tan incomprensible com quan ens fa falta l’aigua del cel, i el cel no vol ploure, de tant en tant al qui escriu li són negats els petits punts de llum que necessita per travessar amb el fil de la techné. No, si de narrar ja en som capaços, més bé o més malament. El problema és no tenir bocins de realitat per mostrar, tot deixant que el lector hi faci la resta. Crec que era Billy Wilder, que deia que a l’espectador no li pots donar “quatre”, sinó que has de deixar que sumi “dos” més “dos”. Per això m’agrada més narrar que categoritzar. Per això cada cop més vull fugir de les paraules grans. Per això vull fugir de dir-te com són les coses, i més aviat prefereixo obrir una finestra i dir-te “mira”.

Vull escriure com quan tu em dius “mira”, perquè és l’imperatiu més bonic que existeix, i el que més cops m’has adreçat des que et conec.

Perquè tu em dius “mira”, vull dir-te “mira”. I deixar les paraules grosses pels qui tinguin buits tan grans.

Coda: s’escriu com es viu, segurament.

 

Advertisements

2 thoughts on “Obrir-te una finestra

  1. Hola Jaume, a mi m’agrada la mirada pròpia, no m’agraden els seguidismes ni les còpies, això és el que trobo en els teus escrits. Llum i tranquil.litat. Un plaer llegir-te.
    Bon cap de setmana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s