Matins i tardes

 

Els dies tenen matins i tardes. No, nits no, perquè les nits no formen part del dia. Tan sols matins i tardes.

Els matins són el moment en què el dia et dóna les cartes: les sotes de bastos, els reis d’espases i el tresos d’oros. O potser tot un immens carregament de palla pel ruc; i sigui com sigui, tan sí com no, les has de moure per embastar, ja cap al migdia, una jugada digna. Al matí, potser són preferibles males cartes però que lliguin, més que no pas cartes bones però que no en sàpigues què fer, a banda d’enlluernar-te per la gran jugada que vesllumes però que dificilment arribarà.

La tarda ja és una altre cosa. La tarda ja té altres corbes i ondulacions. A la tarda, ja tot el peix és venut. Ja vestim l’esperit d’una altra forma, i comencem a entrar en allò que encara cap publicista no ha dit, però jo m’hi avanço i qualifico com “El meu jo recreatiu”. I venen les aficions: el ping-pong, la partideta de petanca, la saga de l’os cavernari, la cerveseta, la xerradeta, i mil coses més, petites segurament, però que donen el to just de l’equilibri vital.

Matins i tardes, doncs, tan diferents.

A no ser que tinguis una feina que et fastigueja tant que no et permeti veure l’essencial diferència entre l’un i l’altra.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s