Fred. Freaks. Ions

 

Dimarts

Cada any passa igual. Cada any acabo escrivint un text semblant: la primavera anunciada. Gener, enganyós, amb aquesta promesa recorrent. La llum, que ja tiba. L’olor. Un sospir d’alegria, l’horitzó d’un temps renovat.

Incauts, però, si ens deixem enganyar. Febrer, monstre gris i profund, de llarguíssima cua, ens colgarà de nou sota la boira, i capcots haurem de seguir caminant.

Divendres

Escolto una entrevista amb l’escriptor Jordi Graupera. Ploma celebrada i segons cop odiada. No he llegit res seu, llevat d’articles puntuals. Explica, amb un punt de vanitat emmascarada de timidesa, que és un autèntic freak de Harry Potter: en té edicions en un munt de llengües. Té vint-i-sis anys, i per això em sorprèn aquesta devoció per un producte de consum adol·lescent com aquest. Harry Potter…. Bé, en el fons no em sorprèn gens. En els temps que corren, les adol·lescències es prolonguen fins a límits insospitats. No he llegit Harry Potter, i dubto que ho faci mai. Ni vegi mai Perdidos, ni cap altre saga de les que corren, d’aquelles que tothom et diu “és boníssima, l’has de veure, l’has de llegir, baixa-te-la, etc…”

Massa Bíblies corren. Massa Evangelis contemporanis que em fa l’efecte que només contribueixen a accentuar l’estat general de dispersió, confusió i superficialitat.

Hi ha moments en què estic temptat de donar la raó a Jorge de Burgos, quan vol alliçonar Guillem de Baskerville sota la premissa que no hi ha evolució possible. “Res d’avançar, Guillem. Senzillament… recapitular”

Dilluns

Toques una cosa metàl·lica i notes un petit pet a la punta del dit. Electricitat estàtica que descarrega. Sembla que té a veure amb el fred i l’anticicló, alnguna cosa relativa als ions. No ho sé, no sóc científic.

El que sí sé és que amb les persones passa, de vegades, passa igual. Petits pets, descàrregues. S’alliberen. I res, tot plegat un moment irrellevant. Si som metàl·lics encara els fem un favor.

Anuncis

2 thoughts on “Fred. Freaks. Ions

  1. el fred sempre ens agafa per sorpresa, no hi podem fer més, terra de sol — massa per llegir, massa per veure, massa per escoltar, escollir serà assignatura del futur — aquestes petites enganxades d’energia jo pensava que teníen un missatge subliminal, la ciència ho posa tot a lloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s