90s

 

Sembla com si de tot fes vint anys. Vint anys són molts, i curiosament els vint anys enrera sembla que foren ahir, ahir mateix.

Els vint anys de fa vint anys foren els gloriosos noranta, aquells anys en què moria un segle i al mateix temps semblava que culminava. Fou aquella dècada en què d’avui per demà ens convertírem en moderns, els més moderns del món, els més ben dissenyats; foren aquells anys en què tots fórem bells, més màgics, més atractius del que ens pensàvem i del que ens havien fet creure, i per tot plegat amb més dret a ser feliços; i segurament per això ho forem, deslliurats definitivament els nostres ulls de les llaganyes provincianes dels vuitanta.

Els noranta foren els anys en què alguns ens férem grans, lliures, potser no més savis, però sí conscients dels efectes que podia tenir en nosaltres tot el que sabien els qui ens rodejaven, ens influien i ens estimaven.

Els noranta foren la darrera dècada de la qual recordarem una cançó, una melodia. Feu la prova amb la dècada dels… “dosmils”? Aquella dècada en què es posaren de moda sons tecnològics, velles Fenders carregades d’efectes digitals, en què eclosionà la prodigiosa paleta de so dels sintetitzadors Roland i Korg, i tot plegat se’ns presentava damunt d’un suport futurista, el CD, avui ja un fòssil obsolet.

Els noranta foren els darrers anys en què forem optimistes, en què vèiem llum -una mica ficticia- per allà on caminàvem, i alguna mena de sensació d’immortalitat ens alimentava per dintre. I encara, segurament, portem al sarró, vint anys després, alguna engruna d’aquella ingenuitat.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s